La inundació amb aigua del mar dels arrossars de l’hemidelta esquerre de l’Ebre es perfila com la gran esperança del sector i de la Generalitat per aturar definitivament la plaga del caragol maçana. Confiats que l’entrada d’aigua salada ha estat altament efectiva en les 3.000 hectàrees inundades, el sector reclama al Departament d’Agricultura que estudiï els efectes sobre el conreu i la viabilitat econòmica d’estendre la mesura a les 9.500 hectàrees afectades. També exigeixen a la Unió Europea que s’impliqui definitivament en la lluita i doni suport a la mesura. A banda dels tractaments amb saponina, els pagesos comencen enguany a utilitzar la cianamida càlcica, un adob que es trobava en desús.

El Departament d’Agricultura va reunir aquest dimarts a la nit una vuitantena de pagesos a Deltebre (Baix Ebre) per exposar-los les línies principals del pla de lluita per a la recta final d’aquesta campanya i principis de la vinent. La previsió que la inundació amb aigua salada hagi resultat altament efectiva ha generat esperances al sector. Caldrà, però, comprovar la mortaldat real de caragols durant les pròximes setmanes quan, amb els camps inundats i les temperatures a l’alça, comencin a aparèixer o no els exemplars soterrats.

El fet que a la resta de camps que no es van poder inundar, i que des del passat octubre han estat assecats, aquesta efectivitat no ha estat tan elevada fa acumular punts a favor de l’aigua salada. Els pagesos, però, són conscients que la sal als camps pot tenir els seus efectes en els conreus i confien que Agricultura certifiqui que no perjudica l’arròs. "Fins que no creixi, no ho sabrem", ha apuntat el responsable nacional de l’arròs d’Unió de Pagesos, Dani Forcadell. Els resultats d’aquests estudis seran claus per determinar la viabilitat futura d’aquesta mesura.

Però no només això, recorda Forcadell. Caldrà un compromís ferm de totes les administracions a l’hora d’implicar-se i finançar les mesures de lluita contra el caragol maçana. Sobretot, per emprendre una operació de gran envergadura com la inundació de 6.500 hectàrees que només s’han eixugat, especialment les parts més elevades de l’Aldea, Camarles i l’Ampolla (Baix Ebre), que requereix una gran capacitat de coordinació i una important despesa. El Departament d’Agricultura, en aquest sentit, reclama a la Unió Europea que aporti 1,5 milions d’euros per fer front a aquesta actuació.

"Si per a la Unió Europea és un problema, els sortirà molt barat confinar la plaga aquí. No entenc que per 1,5 milions ens facin patir i ens posin pals a les rodes", ha lamentat Forcadell, tot recordant les pèrdues en ajuts agroambientals que pot suposar per a molts pagesos l’aplicació d’algunes d’aquestes mesures. La Generalitat i els agricultors confien també que el Ministeri d’Agricultura i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre s’impliquin a fons, especialment amb la instal·lació de barreres elèctriques al riu, amb 12 volts de tensió, per evitar que els caragols remuntin el riu i s’escampin des de les parts altes de la xarxa de reg.

Però la Generalitat ja ha avisat també als pagesos que caldrà que s’arremanguin de forma més efectiva a l’hora de lluitar contra la plaga. "Ens hem d’implicar tots; des del pagès més petit fins la Unió Europea o estem perduts", reconeix Forcadell. En aquest sentit, Agricultura trametrà una circular als productors recordant-los l’obligatorietat d’aplicar les mesures acordades. La necessitat d’aïllar les zones nétes de caragol després de la inundació amb aigua del mar serà una de l es prioritats i, per aconseguir-ho, s’ha plantejat la necessitat de netejar tota la maquinària que circuli entre les zones nétes i les afectades, per evitar la reinfecció. "Controlar milers de parcel·les és complicat. Pot generar complicacions logístiques i socials", indica, tot recordant que molts pagesos disposen de