El pla de conca de l’Ebre, pendent només de la seva aprovació al Consell de Ministres, ja preveu la construcció d’una barrera anti-sal per reduir l’impacte de la falca salina al Delta. Així ho ha assegurat el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Xavier de Pedro, durant unes jornades a Amposta per analitzar aquestes infraestructures i altres actuacions per minimitzar l’entrada d’aigua del mar al riu. De Pedro ha assegurat que el Ministeri està disposat a tirar endavant l’obra, amb la col·laboració d’altres administracions implicades com la Generalitat o els regants, i ha assegurat que un cop s’aprovi el pla de conca caldrà posar-hi fil a l’agulla per elaborar un avantprojecte.

El canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, uns vint centímetres en els darrers 50 anys, han fet que l’entrada de l’aigua del mar al riu cada cop esdevingui un problema més greu, tant des del punt de vista mediambiental com agrícola, ja que la falca salina cada cop puja més amunt. En el cas d’altres deltes, com el del Po o el del Nil, les solucions que s’han adoptat, entre altres, és la construcció de les anomenades barreres anti-sal, unes infraestructures hidràuliques, que poden ser fixes o mòbils, en superfície o subaquàtiques, i que la seva funció és evitar l’entrada d’aigua del mar al riu. 
Segons ha explicat el president de la CHE, el pla de conca de l’Ebre, que aprovarà en les properes setmanes el Consell de Ministres, ja preveu la construcció d’una barrera anti-sal al Delta per minimitzar la vulnerabilitat d’aquest espai natural. "La mesura s’ha d’estudiar, analitzar i avançar ja en els projectes, i per part de la CHE i del Ministeri hi contribuirem", ha assegurat. De Pedro ha defensat la construcció d’aquesta barrera, que també reclamen els regants, com una mesura complementària al cabal ecològic i que, en temps de sequera, permetrà complementar les possibles carències de cabal al Delta. 

Tot i que no s’ha atrevit a fixar una xifra de la inversió que suposaria aquesta barrera, el president de l’organisme de Conca veu factible que es pugui materialitzar. "Cal fer un avantprojecte seriós però tot i que serà una obra d’un cost important pot ser assumible en el marc d’uns pressupostos de col·laboració amb altres administracions", ha afegit. 
Sense donar un calendari, De Pedro ha explicat que un cop s’aprovi el pla de conca suposarà posar en marxa les mesures que s’inclouen, entre les que hi ha la barrera anti-sal. "Serà el moment d’elaborar l’avantprojecte, el projecte i la tramitació ambiental", ha assegurat. 
Els avantprojectes que s’han de fer també determinaran el tipus de barrera que hauria de fer-se al Delta. Alguns estudis, com el del professor Luis Berga, plantegen una barrera de tipus mòbil, amb comportes tipus clapeta, i abatible sobre el fons del llit fluvial. Aquesta barrera es situaria a cinc quilòmetres de la desembocadura. 
La construcció d’una barrera anti-sal és una de les mesures que es plantegen, juntament amb la millora de la qualitat del riu, l’aportació de cabals, la xarxa de canals, o la reutilització, per combatre la falca salina. Una falca que, segons les aportacions del professor Berga, amb un cabal mínim de 100 metres cúbics per segon -el que fixa l’actual pla de conca- tindria una permanència durant sis mesos a l’any fins al barranc de La Galera, quatre mesos fins a Amposta, i dos mesos fins a Deltebre. 
En aquest sentit, Berga s’ha mostrat partidari de fixar un cabal ecològic superior al que preveu actualment el pla de conca, dels 100 metres cúbics per segon, però tampoc excessivament superior. "Cal una proposta que no sigui molt baixa, ni sigui un altre extrem. El riu és gran, fins ara s’ha desenvolupat molt, a partir d’ara aquest tipus de desenvolupament ha de ser més petit, amb un compromís entre la producció, la sostenibilitat i el medi ambient. No es pot tenir un cabal baix, ni que tota l’aigua arribi al Delta. Les xifres molt altes proposades també són desproporcionades", ha assegurat.
Suport dels regants
Aquesta construcció d’una barrera anti-sal també està avalada pels regants, com ha assegurat el president de la Federació de Regants de la Conca de l’Ebre, César Trillo. "Creiem que és la única mesura que es pot arribar a consensuar a la conca de l’Ebre, amb nou comunitats autònomes. El problema del Delta no es resol només amb cabals. Cap comunitat voldrà renunciar a les seves peticions per tant, la solució per millorar la situació de salinitat del riu, que està funcionant a altres llocs, és la barrera anti-sal", ha assegurat.
També s’hi ha mostrat partidari de la barrera anti-sal, el president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, Manolo Masià, organitzadors de les jornades d’aquest divendres a Amposta. "La falca salina ens afecta moltíssim als pagesos perquè cada cop iniciem les campanyes amb més salinitat. El riu aporta l’aigua que hi ha, però no n’hi ha més, i els regants ens hem de preocupar que arribi l’aigua necessària per les collites i per mantenir l’equilibri del Delta", ha manifestat.
Amb tot des de la Federació de Regants de la Conca de l’Ebre també s’ha plantejat una altra mesura de regulació d’aigua en temps de bonança hidràulica. "Quan parlem de cabals ambientals parlem de cabals fixes cadascun i tots els dies de l’any, però alguns anys arribaran 4.000 o 5.000 hectòmetres cúbics més. Si som capaços de regular-los a la mateixa conca podrem disposar-ne d’ells, sinó, arribaran quan voldrà la natura", ha etzibat.