A les tipologies de mosquit que cohabiten al delta de l’Ebre, els tècnics del CODE han d’afegir a partir d’ara l’Aedes albopictus, més conegut com el mosquit tigre. A finals d’estiu, s’han detectat en diversos punts de cinc municipis de l’Ebre la seva presència. El director tècnic del CODE, Raül Escosa, ha assegurat que per a la propera campanya de lluita contra el mosquit caldrà dedicar un esforç important a la conscienciació per evitar que el mosquit tigre s’estengui més del que ja ho ha fet. "Era inevitable que arribés però ara ho hem de saber aprofitar per transmetre a la gent que pot fer per evitar la seva proliferació", ha afegit. I és que, tan sols, amb un petit recipient amb restes d’aigua, ja sigui d’un test o d’un cendrer d’una terrassa, és espai suficient perquè criï. 

La seva arribada a l’Ebre ha estat, de ben segur, a través d’un vehicle. "És molt fàcil que una femella a punt per criar es fixi a la roda o al maleter d’un cotxe. Quan s’arriba al destí buscarà un lloc on hi hagi una mínima quantitat d’aigua i hi deixarà les larves", ha detallat Escosa. El director tècnic ha explicat el cas de Sant Jaume d’Enveja on es va trobar exemplars de mosquit tigre darrera del dispensari mèdic. "És un cas claríssim, segur que va venir amb el cotxe d’algun usuari i es va instal·lar a les plantes del pati del centre mèdic", ha manifestat.

La troballa d’exemplars de mosquit tigre s’ha confirmat durant el balanç de la campanya de tractaments d’aquest any contra el mosquit i contra la mosca negra. Enguany no ha estat una campanya problemàtica, tot i que ha estat el quart any en nombre d’hectàrees tractades des de l’any 2000. A les zones naturals del Parc Natural del Delta de l’Ebre s’han controlat 970 hectàrees de les 8.000 que hi ha, fent-se 459 tractaments -essencialment aeris- en 2.289 hectàrees. Enguany també s’han controlat 2.500 hectàrees d’arrossars, on s’han fet tres tractaments aeris d’una durada de tres dies cadascun entre els mesos de juliol i agost. 

Precisament la importància dels tractaments aeris en la lluita contra el mosquit han fet que els tècnics del CODE reclamin, un cop més, la necessitat de tenir una pista de vol establer. Habitualment fan servir la pista del Serrallo a Sant Jaume d’Enveja, que queda inutilitzada en episodis de canvi de pressió atmosfèrica o d’aiguats quan és necessària una intervenció ràpida per actuar contra les larves del mosquit. "Seguim buscant altres opcions per tenir una pista adequada de manera estable i guanyar temps d’actuació", ha afegit Escosa. 

D’altra banda, i de cara a futures campanyes, el CODE confia que la Generalitat enllesteixi el pla especial del Delta de l’Ebre on es fixarà com i quan actuar en espais de protecció natural. 

L’alt cabal de l’Ebre marca la campanya contra la mosca negra
El CODE també és l’organisme encarregat de la lluita contra la mosca negra a l’Ebre i als seus afluents com el Segre. Enguany la campanya ha estat marcada per l’alt cabal que el riu ha tingut des de mitjans de gener. De fet, la primera prospecció es va fer en aquelles dates amb l’objectiu de fer un tractament contra les primeres larves de l’insecte, com ja es va fer l’any anterior. Però l’increment del cabal en els dies posteriors va fer inviable qualsevol tractament i també prospeccions. 

Tal com ha explicat la tècnica del CODE, Montse Macià, "el tractament del gener ens permet retardar l’aparició d’adults però enguany l’alt cabal del riu ens ha condicionat en gran mesura la campanya". De fet, el següent mostreig no es va poder fer fins a l’abril i llavors es van detectar 80 larves per quilo de macròfit (alga) en el tram entre Bítem i Tortosa. Però un altre increment del cabal va fer impossible un tractament. "No vam poder accedir al riu fins al 18 de juliol i, llavors, la mosca ja estava en ple desenvolupament", ha detallat. Com a mostra van ser la quantitat de larves trobades a principis de juliol en els mostrejos: 700 larves per quilo de macròfit a Tortosa i 500 a l’alçada de Xerta. 

La capacitat de desplaçament que té la mosca negra, a més de 20 quilòmetres del riu, ha fet que des del CODE s’hagi començat a controlar també altres punts com sèquies, barrancs, o canals més enllà de l’Ebre.