Després del rescat de mol·luscs autòctons i peixos de la setmana passada, la Generalitat i els regants han donat el tret oficial de sortida al pla de xoc. Les màquines treballen ja per facilitar l’entrada d’aigua del mar als desguassos i, amb l’ajut d’una desena de bombes -aportades per la mateixa administració i els regants- escampar-la per la xarxa de regadius i, des d’allí, als camps afectats. Mentre al marge dret l’operació es restringirà a unes 150 hectàrees per crear una franja de seguretat i eliminar la presència del gasteròpode invasor en tres espais concrets, al marge esquerre la inundació amb aigua del mar abastarà prop de 2.500 hectàrees mentre la resta romandran dessecades fins a finals de gener. 

Sobre el paper, el pla de xoc pretén, per primer cop, reduir substancialment la presència de caragol. "Volem assegurar que zones del marge esquerre i a la dreta queden lliures de caragol maçana", ha assegurat el director general de Desenvolupament Rural i responsable de la comissió tècnica contra la plaga, Jordi Sala, convençut que si l’operatiu acaba tenint èxit es convertirà el primer pas per poder controlar la plaga en un termini d’entre "quatre i cinc anys". De resultar efectiu enguany, ha afegit, s’evitaran tractaments amb saponina aquests pròxims hivern i primavera, a l’espera que fructifiquin els estudis de l’IRTA sobre tractaments alternatius "més barats, eficaços i suaus" amb el medi ambient.

Control dels canals

Una de les claus per aconseguir-ho serà també la implicació dels regants i arrossaires en aquesta planificació "metòdica" que combina inundació marina i assecament. "En el moment que una zona queda inundada amb aigua salada, ha d’haver un control molt estricte que en el moment de tancar els canals no hi entra cap caragol", ha recordat. Agricultura ha reconegut que encara no ha tramès les cartes als pagesos afectats que va anunciar però assegura que el sector ja és prou coneixedor de les mesures. "El pla l’hem fet conjuntament", ha indicat.

El Govern destinarà 600.000 euros a finançar aquestes mesures enguany. Sala, però, admet que l’èxit futur del pla de xoc dependrà de la implicació i el suport econòmic de les administracions estatal i europea. "Si demostrem que no s’incrementen, hi haurà ajuts europeus", ha reblat. En aquest sentit, ha anunciat que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), s’ha compromès a destinar 100.000 euros l’any vinent a mesures per controlar el riu, un autèntic viver de caragols, contribuint a rebaixar les densitats. La Generalitat treballa també perquè la Direcció General de Costes, competent en el tram final de l’Ebre, se sumi a la iniciativa.

Assumint que l’estratègia global de lluita al llarg de l’any ha canviat, passant d’actuar a la primavera, quan reapareix després de l’hivern, per concentrar els esforços a la tardor un cop acabada la sega, el responsable de la lluita contra la plaga ha explicat que caldrà adaptar-se als cicles del finançament estatal i europeu. Enguany, ha apuntat, s’ha produït un "decalatge" en els ajuts rebuts d’aquestes administracions, que es van incloure a les actuacions prèvies abans de la sembra. 

Agricultura, però, ja compta, de cara l’any vinent, amb partides del Servei de Sanitat Vegetal espanyol, que ha reconegut com a plaga la invasió, així com del fons de solidaritat de la Unió Europea, que finalment hauria reconegut com una emergència d’interès comunitari l’actuació per evitar la seva expansió. Així, Brussel·les podria aportar l’any vinent el 40% d’1,6 milions d’euros, el 60% dels quals correspondria a les administracions catalana i espanyola.

500 hectàrees afectades a l’Esquerra

Les comunitats de regants i el sector de l’arròs han aplaudit públicament la iniciativa del pla de xoc i s’han mostrat totalment predisposades a contribuir en la seva implementació perquè acabi sent un èxit. Segons el president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra, José Pedro Castells, el combat contra el caragol maçana és una "prioritat" per a l’entitat que dirigeix, després que durant aquesta campanya hagi afectat unes 500 hectàrees d’arrossars que han vist minvar espectacularment la producció fins a la meitat. "Confiem que de la forma que està enfocat el pla puguem millorar força", ha aventurat.