Els cabals ambientals aprovats al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre per al tram final del riu i el Delta són inamovibles i la proposta que defensa la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) és d’"impossible compliment". Així de taxatiu s’ha mostrat el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Xavier de Pedro davant representants del moviment antitransvasament aquest dimarts a Amposta. Ha estat una reunió amb moments de tensió i posicions diametralment antagòniques. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, li ha reclamat un debat tècnic independent i una reunió amb el ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, abans que el consell de ministres aprovi el Pla.

Tot i que de Pedro i la Plataforma han advocat de cara la galeria per la necessitat de dialogar, la trobada ha servit per fer palès la manca total de sintonia, el xoc frontal de posicions entre el govern espanyol i el moviment social antitransvasament de les Terres de l’Ebre, que ja prepara mobilitzacions per aquesta tardor si no s’acaben modificant els cabals ambientals que va aprovar l’organisme de conca.

El dirigent de l’organisme de conca no ha cedit ni un mil·límetre respecte la posició manifestada en el moment de l’aprovació del Pla de Conca al Consell de l’Aigua de la CHE. "Hem insistit que el cabal és el correcte: s’ha demostrat en aquest any hidrològic -en el qual, ha apuntat, han arribat més de 16.000 hectòmetres cúbics a la desembocadura- i l’anterior, que és un cabal de mínims per a situacions d’especial sequera. L’any anterior van arribar 3.800 hectòmetres cúbics al delta de l’Ebre i aquest cabal no pot arribar de cap forma als 7.000 que pretén la Plataforma i la Comissió per la Sostenibilitat. Aquest cabal és d’impossible compliment", ha assegurat.

Així doncs, tot i mostrar-se partidari de continuar "estudiant tècnicament" la qüestió i no tancar-se a parlar amb la PDE, de Pedro ha deixat palès que la proposta que redueix a poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals la quantitat d’aigual al tram final és "l’adequada" i, a més, resulta inamovible perquè, argumenta, només tocaria fons a aquests nivells en "situacions extraordinàries" en tractar-se d’un riu mediterrani amb un règim irregular. "El problema del Delta no és només el cabal, és molt complex", ha assegurat, tot presentat la proposta com un exemple d’equilibri entre els interessos de tota la conca.

"Contradiccions" de la Generalitat

Tampoc li ha resultat convenciment l’argument del desproporcionat increment de regadius previst pel Pla -unes 500.000 hectàrees- limitant a la mínima expressió els cabals del tram final i el Delta. Més i tot, ha volgut girar la truita, en aquest àmbit, contra la posició de la Generalitat, a qui ha acusat de contradir-se per exigir, d’una banda, els més de 7.000 hectòmetres cúbics anuals de cabal mínim i, de l’altra, 150.000 noves hectàrees de regadiu. "Si hi ha contradicció entre els 3.000 hectòmetres cúbics i les 500.000 hectàrees n’hi ha més entre els 7.000 i les 150.000 noves hectàrees. Hi ha marge per al diàleg", ha adduït.

L’escenificació d’aquest diàleg de sords no ha resultat nova per a la PDE ni per a Tomàs, que ha recordat haver sobreviscut a quatre presidents de la CHE sense que cap d’ells atengués cap de les propostes del moviment social. "Diu que els cabals del Pla Hidrològic de la Conca són inamovibles i nosaltres diem que ja ho veurem. Estan fixats de forma arbitrària, poc fonamentats jurídica i tècnicament. Serà motiu de discrepància, debat i mobilització", ha advertit Tomàs. Unes protestes que es decidiran a la pròxima assemblea prevista per aquesta tardor. 

Per als antitransvasament, la qüestió de cabal és un element absolutament central del qual en depèn el futur de les Terres de l’Ebre i del Delta i, com a tal, és prioritària. Més enllà de manifestar la seva rotunda oposició al Pla. Tomàs ha reptat de Pedro a celebrar un "debat tècnic independent a porta tancada", amb la participació d’experts i universitats. El moviment denuncia que, en cap cas, durant la tramitació del projecte es va arribar a produir. "Si no ho aconseguim a l’Estat espanyol, ho demanarem a la Comissió Europea, com al 2003", ha subratllat Tomàs. 

Els antitransvasament també han demanat a de Pedro que intercedeixi per mantenir una reunió amb el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, abans que el consell de ministres aprovi definitivament el Pla Hidrològic, presumiblement, durant les pròximes setmanes. Tomàs ha recordat al president que el ministre i el mateix de Pedro, recordant-li la seva condició de dirigent del Partit Regionalista Aragonès, tradicionalment oposat al transvasament, seran els principals responsables d’una futura detracció d’aigua de l’Ebre.

Més enllà de l’espinosa qüestió dels cabals, de Pedro, que aquest dimarts ha efectuat una visita de treball a les Terres de l’Ebre i s’ha reunit amb els dirigents del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), i les comunitats de regants, ha demanat a la PDE diàleg per abordar altres qüestions que afecten el delta de l’Ebre, com la plaga del caragol maçana, la instal·lació de comportes a la desembocadura contra la falca salina, la navegació fluvial o la creació d’un pòlder al Delta. "Si obre el debat, intervindrem", ha dit Tomàs.

Precisament, el president de la CHE ha apuntat que la petició de reducció de la concessió del minitransvasament a Tarragona en 17 hectòmetres cúbics pretén adequar la quantitat d’aigua que gestiona el CAT al territori que dóna servei, després que l’any 2005 es descartés abastir també zones de Barcelona. Tot i això, ha reconegut que les millores en la gestió de l’aigua, la reutilització, els menors consums i, en definitiva, per una qüestió econòmica de "pagar per una aigua que no és necessària" han influït decisivament. "És un tema purament econòmic, d’interessos de les empreses de Tarragona. Volem que torni tota l’aigua del CAT al riu", ha valorat Tomàs. "S’han adonat que per a BCN és millor agafar l’aigua del Segre", ha afegit.

Sense compromís pel caragol maçana
De Pedro també s’ha referit a la plaga del caragol maçana al delta de l’Ebre però no ha donat resposta a les demandes de la Generalitat, que reclama el suport econòmic de l’Estat per lluitar contra aquest invasor d’efectes devastadors sobre el conreu de l’arròs. En aquest aspecte, s’ha mostrat partidari d’aplicar les mesures "més adequades i més econòmicament solvents", en referència a la dessecació i salinització dels camps. "Però tenim el problema al llit del riu, on hi ha molt caragol, i mirarem mecanismes. No estan estudiades les possibilitats tècniques i les vies de finançament estan a l’aire", s’ha justificat, sense deixar d’al·ludir al "compromís" de la CHE per col·laborar en la "mesura de les nostres possibilitats i el pressupost, com hem col·laborat amb el musclo zebra", a diferència del qual, confia que pugui ser totalment eradicat.