El Centre d’Art Lo Pati presenta una exposició sobre el paisatge amb peces cedides per tres museus i cinc galeries d’art

 Del 8 de juny fins l’1 de setembre el Centre d’Art Lo Pati acollirà aquesta mostra que, tal com ha explicat la regidora de Cultura de l’Ajuntament  d’Amposta, Mar Panisello, “marcarà un abans i un després al nostre centre d’art, ens hem marcat un repte molt important amb aquesta exposició, i el resultat és increïble”.

Així, obres vingudes del MNAC, del MACBA, el Museu de Valls i diverses galeries d’art de Barcelona i Madrid, o fins i tot cedides pels propis artistes; conviuen per abordar el tema del paisatge com a tema artístic convertint l’exposició en un passeig artístic lligat al paisatge.

El comissari de l’exposició, Albert Martínez, ha destacat que amb “Relat de Belles Coses Falses” s’inaugura una nova manera de treballar entre les institucions, en un moment marcat per l’escassetat de recursos, cal “explorar altres vies per continuar fent activitat” i en aquest sentit ha assegurat que aquest sistema de col·laboració entre institucions públiques obre una “nova etapa”.

La mostra combina pintura, escultura, fotografia i vídeo, i estructura els materials artístics en sis apartats que ofereixen pistes històriques, contemporànies i potencials, sobre el processos de gènesi del paisatge:

Verdolatria

Una al·lusió irònica a la fal·lera de cromatisme verd que inunda els discursos més convencionals sobre el paisatge. A la vegada, un recorregut que connecta determinades tradicions pictòriques del paisatgisme –l’Escola d’Olot és la més conspícua– amb representacions contemporànies on el vincle del paisatge amb la natura no és sempre tan idíl·lic i amable com pinta la postal.

Regions espantoses

Imatges del rebuig, de l’indesitjable, de l’abandonament o del desconegut: de tot allò que ha estat invisible i negligit, subjecte a la indiferència, els menyspreu o la por, i que en determinat moment esdevé paisatge.

L’accés i paulatina consideració artística dels llocs marginals és un dels grans motors d’ampliació del catàleg paisatgístic.

El jardí

Etimològicament, un jardí és un clos tancat i protegit. Una imatge tranquil·litzadora que és a l’origen mateix de la construcció paisatgística. L’exposició ressegueix l’empremta del jardí, entorn plaent i ideal, en àmbits tan diversos com la cultura del lleure musical, les experiències de progrés social o determinades propostes d’urbanisme contemporani.

Terres promeses 

L’anhel de trobar un món millor és cabdal en la invenció de paisatges: imatges plenes a vessar de possibilitats, de ganes de trobar escletxes que deixin passar un aire fresc i consolidar petits espais de llibertat, d’afirmació i de felicitat. Les nostres terres promeses tenen profunditat, ironia o humor, però potser el que millor les caracteritza és un alè de nostàlgia.

La pell

Les històries subjectives poden convertir-se en paisatge quan potencien la seva connexió amb un lloc. Les representacions de la identitat –les ‘ficcions del jo’, com s’han anomenat en determinats moments del pensament contemporani– són essencials per entendre la creació actual. També ho són per comprendre alguns processos de creació paisatgística.

Cap a paisatges nous

L’últim apartat compendia el concepte central de l’exposició: sempre estem ideant paisatges nous, en un moviment continuat de construcció simbòlica que ens fa acumular imatges i marcs al corpus paisatgístic. Els camins d’aquesta creació són múltiples: la reflexió entorn la tecnologia, les estètiques relacionals, la memòria històrica... en general, qualsevol plantejament innovador que impliqui un procés de renovació constant de què i com mirem.