IMPORTANTS RECERQUES SOBRE LA PREHISTÒRIA DE LES TERRES DE L’EBRE

 L’objectiu és generar iniciatives d’estudi, difusió i retorn social del patrimoni arqueològic, i de valorització i projecció pública del coneixement de la història i els espais històrics de les Terres de l’Ebre. El grup del SAPPO (Seminari d’Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient), dirigit pel Dr. M. Molist estudiarà “Els ornaments del passat: embelliment o culte al Neolític a les Terres de l’Ebre” i “El jaciment arqueològic del Molló (Móra la Nova- Tivissa)”.

Des de principis d’any, sota la direcció del Dr, Miquel Molist, les arqueòlogues Teresa Capella i Ariadna Reverté han iniciat la recerca “Els Ornaments del passat: embelliment o culte al Neolític a les Terres de l’Ebre” amb l’objectiu de fer l’estudi complert de l’extraordinari conjunt de collarets malacològics de les Terres de l’Ebre del període neolític que conserva el museu. Aquests ornaments procedeixen de les necròpolis de Pla d’Empúries, Barranc de Fabra, Masdenvergenc, Clota del Molinàs, Punta de Palau i Terrassa de la Carrova a Amposta, Mas Serós a Tortosa i  Mas Benita a l’Aldea. En l’estudi es contempla l’anàlisi dels materials utilitzats i la seva procedència, així com el procés tecnològic, les formes, les dimensions, etc. Així mateix l’estudi del context arqueològic, majoritàriament tombes, i de l’anàlisi de la disposició d’aquests ornaments en relació al cos i els altres elements d’aixovar, per  aportar informació significativa. A més, finalment, es cercarà si aquests productes han tingut també una difusió i un ús fora de les Terres del l’Ebre i els mecanismes econòmics que això podria significar.

Aquesta setmana s’inicia la recerca del “Projecte d’investigació del jaciment arqueològic del Molló (Móra la Nova-Tivissa). Interpretació global d’un assentament extens del neolític-bronze a la vall de l’Ebre” al Museu de les Terres de l’Ebre. Formen part de l’equip de la UAB, que aplega científics de diferents disciplines,el Dr.Miquel Molist, la Dra.Anna Gòmez, la Dra. Patricia Rios, el Dr. Ferran Borrell i els arqueòlegs Marc Piera, Roger  Alcantara i Ricard Arnaiz. El Museu de les Terres de l’Ebre facilita l’estudi de les restes materials, en dipòsit definitiu al museu, i acull els investigadors durant tot aquest temps. A més l’Ajuntament d’Amposta els ha cedit l’allotjament en la residència d’artistes a Balada.

El jaciment esmentat ha estat intervingut en diferents campanyes els anys 1993, 2006, 2007 i 2008 i per diferents empreses (CODEX i Arqueociència). Les excavacions,   totes elles intervencions d’urgència, van permetre documentar i salvaguardar les restes arqueològiques en el desenvolupament de les activitats urbanístiques. El mateix ritme de les actuacions va impedir l’immediat i exhaustiu estudi científic-analític del jaciment però per contra va permetre la valoració arqueològica d’una gran àrea. L’obertura d’aquestes àrees extenses han modificat la visió dels jaciments de la Prehistòria Recent que fins ara es veien com un conjunt d’elements (sitges, fons de cabana, etc.) aïllats i desestructurats, i ara permetent avaluar-ne la distribució espacial del conjunt.

Els objectius principals d’aquest projecte de recerca es centren en incrementar el coneixement de la prehistòria recent a la Vall de l’Ebre, principalment la dels primers pagesos (Neolític) i els pagesos consolidats (edat del Bronze); conèixer les dinàmiques de formació d’un assentament a l’aire lliure de cronologia prehistòrica. I utilitzar aquestes dades per establir un marc comparatiu amb la resta d’ocupacions conegudes per aquestes cronologies; avaluar la complementarietat d’assentaments i les dinàmiques associades al patró de mobilitat i de sedentarització d’aquests grups agricultors i ramaders; definir, a partir de la introducció dels estudis de distribució espaial, les àrees d’activitat i realitzar propostes funcionals associades a l’assentament i aproximar-se, a partir dels estudis materials, a les estratègies econòmiques, socials i tecnològiques de les primeres comunitats agrícoles que van ocupar la vall de l’Ebre.

En aquest context, la possibilitat d’estudiar de manera exhaustiva el jaciment del Molló suposa una gran oportunitat per a comprendre el procés formatiu i evolutiu d’un assentament a l’aire lliure, que presenta unes característiques novedoses en tractar-se d’un jaciment extens i amb una important ocupació prehistòrica en un entorn pla, proper a la terrassa fluvial, que serà propi de societats agrícoles. Aquest és un context mal documentat a les Terres de l’Ebre, on fins ara es coneixen principalment assentaments en altura o de tipus aturonat i en coves i abrics.