Després que les condicions climatològiques hagin retardat el procés de sembra de l’arròs, les pròximes setmanes seran claus per conèixer l’abast real de la plaga en l’inici de la nova temporada -la xifra de 1.500 hectàrees correspon al passat 31 de desembre-. Amb els camps ja inundats, els exemplars de caragols tornen de nou a la superfície acabat l’hivern i poden començar a devorar les incipients plantes d’arròs. Enguany, la Unió Europea -que cofinança els ajuts agroambientals a la producció- ha impedit a la Generalitat i als arrossaires eixugar els camps del marge esquerre per lluitar contra el gasteròpode invasor.

Les línies del pla d’acció presentat aquest divendres, i que es ve gestant des de fa mesos gairebé en secret, no preveuen cap nova mesura especial per aquest principi de temporada més enllà de l’anunciada dispensació de saponina als arrossaires, que han estat formats per poder aplicar ells mateixos aquest producte fitosanitari d’origen natural als seus camps. Així, les noves actuacions previstes, s’hauran de començar a implementar principalment a partir de l’octubre, un cop acabi l’actual campanya.

La idea, han precisat els responsables de les direccions generals que formen part de la nova Comissió tècnica que s’encarrega de coordinar l’estratègia de lluita, passa per la combinació de diverses mesures que durant els últims quatre anys s’han revelat efectives en paral·lel amb l’estudi i investigació de noves accions, davant la menor efectivitat que haurien mostrat alguns mètodes mecànics com les barreres trampa. La seva concreció i finançament, que no ha estat detallat, s’hauran de perfilar durant aquests pròxims mesos en "consens" amb arrossaires, regants i ecologistes.

Bona part del pes d’aquest pla, ha explicat el director general de Desenvolupament Rural i responsable de la comissió, Jordi Sala, recaurà en una correcta gestió hidràulica de la xarxa de canalització del Delta, d’acord amb els regants, per limitar el "vehicle natural" d’expansió de la plaga detectada per primer cop el 2009 a la zona de l’Aldea (Baix Ebre). 

El pla incorpora, a més, actuacions que per la seva eficiència durant els últims anys s’han demostrat com a vàlides i resulten aplicables en l’entorn. Així, a banda de continuar fent ús de la saponina, es preveu continuar inundant alguns camps pròxims al mar amb aigua salada -que aconsegueix mortalitats pràcticament totals-, seleccionar-ne alguns per eixugar durant l’hivern -un cop el cicle de cinc anys de compromís per rebre els ajuts agroambientals s’ha tancat- a més de la introducció de guarets, rotació de cultius o el canvi de sistemes culturals de treball dels camps -que segons els casos poden eliminar un 68% dels caragols, la major part dels quals es concentren a poca profunditat-. També es continuarà actuant per disminuir la població al riu amb el gran objectiu d’evitar que pugui creuar fins a l’hemidelta dret

A banda d’aquestes actuacions a gran escala, els responsables d’Agricultura han insistit en la necessitat de mantenir la vigilància i aconseguir millorar la contenció a petita escala, als mateixos camps d’arròs, amb la complicitat i conscienciació dels pagesos afectats. "No podem continuar abocant diners a costa de l’administració i amb programes el màxim efectius possibles", ha advertit Sala, que ha descartat d’entrada la possibilitat de sancions per aquells que no col·laborin, com s’havia apuntat anteriorment. Des de 2010 fins a 2012, la inversió en la lluita contra la plaga s’ha situat en 5,36 milions d’euros, 3,9 a càrrec del Govern, 736.000 e la Unió Europea i 733.000 del ministeri d’Agricultura.

Recerca de nous mètodes

La recerca i investigació en noves mesures que permetin millorar l’efectivitat del control i eradicació de la plaga serà l’altra gran prioritat del programa. S’estudiaran, a través d’organismes de la mateixa Generalitat o estatals, els efectes dels tractaments salins, la incidència dels tractaments culturals, la toxicitat de les saponines o la caracterització genètica dels gasteròpodes per intentar trobar els seus punts dèbils. "Hem incorporat tot el món científic i experimentarem amb altres productes per poder tenir una varietat", ha apuntat Sala.


Amb l’objectiu de garantir la continuïtat en el temps d’aquests estudis, Agricultura ha anunciat que sol·licitarà un projecte Life a la Unió Europea, que pot aportar fins un 70% del finançament, incorporant les diverses administracions i agents implicats. En formaran part, precisament, Agricultura, el Ministeri, els regants, Forestal Catalana o la regió de la Llombardia, que s’ha interessat pel cas. A banda de concretar i estudiar nous mètodes, el projecte aspira a encaixar les noves accions amb la conservació dels hàbitats.

De moment, ha apuntat el director general de biodiversitat, Ignasi Rodríguez, el caragol maçana al delta de l’Ebre es troba en la seva "fase inicial" d’expansió. "L’explosió no s’està produint. L’estratègia és d’eradicació, però davant la dificultat l’hem de contenir en aquesta primera franja. Si el mantenim dins de cada camp, que deixi de funcionar com font de generació de caragols, es pot fer gestionable", ha precisat. "S’expandeix poc a poc, amb densitats relativament baixes", ha afegit Sala. La xifra oficial de 1.500 hectàrees, ja vigent des de l’any passat, no acaben de quadrar als representants del sector, com el sindicat agrari Unió de Pagesos, que alerten la possibilitat que l’afectació es dispari.

Presència a l’hemidelta dret

El Departament, de moment, no té notícies de presència de caragol maçana al marge dret del Delta, després que l’any passat es detectessin vuit focus. Una presència que es va atribuir a un"sabotatge" -s’investiga sota secret de sumari judicial- i que els responsables de la lluita de la plaga donen ja per "eradicada". Amb tot, amb la inundació dels camps s’activaran els protocols de vigilància per inspeccionar si alguns exemplars han pogut sobreviure.