Valoracions diametralment oposades entre partidaris i detractors dels correbous de les Terres de l’Ebre arran l’aprovació, per part del Govern aquest dimarts, del reglament que regula aquestes pràctiques. Mentre l’Agrupació de Penyes Taurines ha mostrat la seva satisfacció pels termes de la normativa, per considerar que ratifica les condicions en què s’han desenvolupat els correbous durant els últims anys, les entitats defensores dels animals han posat el crit al cel perquè hi veuen un "vestit a mida" per als aficionats. El reglament prohibeix la participació de menors de catorze anys, manté la limitació de temps per als bous embolats i autoritza nous correbous si se n’acredita la tradicionalitat.

La directora d’Anima Naturalis, Aida Gascón, no ha dubtat en qualificar el reglament de "vestit fet a mida per als taurins" perquè els permetrà "seguir la seva festa i presumir" de tenir un reglament que es preocupa dels animals quan en realitat només es centra en que segueixi la tradició, la festa i la seguretat de les persones que hi participen però en cap cas, la dels animals pròpiament. "Ni el reglament ni la mateixa Llei empara el benestar dels animals", ha afegit.

Els animalistes consideren incongruent que la normativa se centri en prohibir la participació dels menors en places i espais tancats però deixant una "porta oberta" en aquells actes a l’aire lliure com són els bous capllaçats. "Lamentablement tornarem a veure menors de 14 anys al costat dels bous aquest estiu", ha aventurat. També critiquen que el reglament no reculli les al·legacions presentades per evitar el maltracte animal. "Només es prohibeix que l’animal acabi sagnant però no li donen cap tipus d’importància" a les puntades de peu, cops i el llançament d’objectes que reben.

Gascón, que ha lamentat que cap de les denúncies presentades durant els últims anys en contra d’aquests actes hagin acabat amb sancions als organitzadors, ha reiterat que l’entitat mantindrà oberta la via de la denúncia i la protesta, enregistrant amb vídeo aquells casos on hi puguin haver-hi males pràctiques, maltractament animal o presència de menors en els espais no permesos.

Tampoc ha deixat satisfets als defensors dels drets dels animals que el reglament no hagi entrat en la polèmica per les festes privades amb bous sense mort de l’animal -conegudes com a ’pintes’- que se celebren per atreure turistes estrangers en alguns municipis de les Terres de l’Ebre. D’acord amb la normativa, es perpetua en buit legal en aquest aspecte, i les celebracions continuen "fora de la llei" sense que "res ho reguli".

Ratificació del manual de bones pràctiques
Per contra, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre ha celebrat l’aprovació d’un reglament "que feia molt de temps que esperàvem, valoràvem i treballàvem", en paraules del seu president, Miquel Ferré. Consideren que la normativa, de fet, conté i ratifica els preceptes ja continguts en el manual de bones pràctiques que ha estat vigent durant els últims anys.

Segons Ferré, la prohibició de participar en els correbous als menors de catorze anys -tot i que se’ls permet assistir com a espectadors a les places i en recorreguts urbans- ja s’està aplicant de forma efectiva a les places i recintes taurins. "Ho trobem bé perquè això ja es venia fent. No hi ha cap interpretació respecte el que es feia. No poden estar baix a la plaça. No poden existir: els speakers ja ho anuncien. Això no vol dir que algú s’escapa i llavors es paralitza", apunta. 

Els taurins, però, reconeixen que el reglament els reconeix una de les seves principals reivindicacions, com la possibilitat de recuperar correbous en municipis i dates durant els quals actualment no se celebren sempre i quan es pugui acreditar la tradicionalitat anterior. "Ja hi ha hagut pobles que ho han fet", reconeix, "sempre i quan puguin demostrar la tradicionalitat i la seva especial rellevància". "La tradició no es pot perdre en cap moment si ja es feia", reitera.

En canvi, sostenen, han hagut de cedir en la demanda d’allargar de forma sensible la durada d’actes taurins com els bous embolats. "A un animal no li pots dir que surti de la plaça perquè s’ha acabat el temps. Ho has d’aplicar al moment i pot haver un moment d’interval de cinc o set minuts. L’aplicació ja està fent des del primer moment de forma legal i virtuosament", afirma. 

Segons argumentaven, aquesta acotació temporal encareix considerablement els espectacles, atès que la durada d’actes amb bous ’cerrils’ -o salvatges, amb un cost més elevat- no pugui ser "aprofitada al màxim" o que, a l’endemà, aquest mateix animal no es pugui capllaçar. "No hi ha ningú que pagui 6.000 euros per un bou per 20 minuts. Aquí hem hagut de cedir molt", sosté Ferré. 

"Està molt ben fet i molt ben aplicat", resumeix el responsable de les penyes taurines, per qui les crítiques animalistes de "vestit a mida" no s’adeqüen a la realitat. "Han fet una cosa que ens ve dels avantpassats i que l’estem enfrontant, perquè si fos per ells no existiria", afegeix, tot reivindicant aquests actes com a formadors de la "identitat com a poble". "Més tradicionalitat i popularitat que les d’aquestes festes, poques n’hi ha a d’altres demarcacions", tanca.