Del ’patchword’ al ’patchdoll’

Roser Royo / Amposta

Empresària per força, com molta gent en els temps que corren, Maria Pons (Amposta, 1975) s’ha hagut de reinventar. És graduada en Arts i Disseny per l’Escola Massana i l’Escola Llotja de Barcelona i també té el Grau Superior d’Art Dramàtic en l’especialitat d’Escenografia per l’Institut del Teatre. Tot i haver tornat a Amposta el 2010, no ha aparcat mai del tot la seua vocació escenogràfica, i admet que el seu gran deler són les intervencions als espais públics. Això explica que fos una de les impulsores del concurs d’art públic XYZ, promogut l’estiu passat per Lo Pati - Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, en col•laboració amb l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (Esardi). Un projecte amb voluntat de futur i que va acabar, en aquesta primera edició, fent fluir una cascada d’aigua des del pont penjant d’Amposta. Dins de l’XYZ, a més, Maria Pons va impartir un curs d’intervenció a l’espai "La casa d’Asterió", que va quedar una mica diluït dins l’impacte mediàtic de la cascada, però que per uns dies va transformar subtilment amb llums i ombres els baixos de la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó. Ara bé, si som sincers, viure de l’escenografia o del disseny d’interiors i exteriors en un territori on no hi ha gaire producció teatral i artística és complicat, i aquesta ampostina amb arrels flixanques (va viure a Flix fins als 9 anys) ha hagut de buscar-se un pla B. O més ben dit, el pla B l’ha trobat a ella.

Actualment, donada la seua precarietat laboral, Maria Pons vigila molt les despeses. Així que per al sant de la seua filla va decidir fer-li una balena de drap en lloc de comprar-li una joguina qualsevol. Es veu que a l’Institut del Teatre una assignatura obligatòria és Vestuari i dins de Vestuari t’ensenyen a cosir. Allí va aprendre la tècnica. I la balena que li va cosir a la seua filla va quedar tan "xula" que amics i familiars van acabar convencent-la perquè fes ninos de drap i els vengués. I aquest és el pla B de l’escenògrafa. Ha creat una marca pròpia que es diu Iona Iona (el nom de la seua filla), amb el logotip d’una balena. "Vaig cosint retalls de roba fent servir una tècnica molt semblant al patchword", explica. I per això anomena els seus ninos ’patchdolls’. Fa balenes, girafes, gossos salsitxa i ocells, també pitets, utilitzant teles de diferents colors, estampats i textures.

Primer ho va provar a la Fira de Santa Llúcia d’Amposta, el 2011. I també va estar a la Fira Artesanal de Fibres Vegetals del Mas de Barberans del 2012. "No és que fes moltes vendes, perquè és un producte artesanal i per tant una mica car, però va anar força bé", explica. No obstant, la seua aposta és la venda en línia. De fet, ja té operativa la pàgina web www.ionaiona.com. I amb la col·laboració de l’informàtic David Romaní estan treballant en una segona fase per "personalitzar" els ’patchdolls’. És a dir, que l’usuari pugui triar les teles per al seu ninot.

Mirat amb una certa perspectiva, el regal a la seua filla s’ha acabat convertint en un projecte engrescador que li fa veure les coses d’una altra manera. "Amb la crisi t’ho passes malament però serveix per aturar-te i ordenar les idees", assenyala. Ella que va tornar a Amposta el maig del 2010 per motius personals i que viu en la precarietat laboral absoluta, no té encara clar del tot què li agradaria fer en aquesta vida, però el que sí que té clar és que treballar d’escenògrafa com feia a Barcelona no ho vol. "Aquesta parada m’ha servit per adonar-me que no és aquesta la vida que vull. És una professió molt matada, poc reconeguda, mal remunerada i totalment incompatible amb una vida familiar", assenyala. Diu que treballar amb els ninos l’omple "tot i que no del tot". Li agrada perquè "està aïllada del món" i perquè crea coses boniques "sense preocupar-me de conceptes artístics o ètics i perquè produeixo amb les mans". No l’omple del tot perquè també li agrada "qüestionar i posar en crisi", com fa en les intervencions en l’espai i performances. Per això darrere el pla B sempre hi haurà l’escenògrafa.