El Departament d’Agricultura ultima un "pla de xoc" per aturar la proliferació del caragol maçana a l’hemidelta esquerre de l’Ebre durant els quinze o vint dies de la sembra de l’arròs, prevista entre finals d’abril i mitjan maig. L’operació, basada en tractaments intensius amb saponina a les zones més afectades, pretén evitar l’afectació de la plaga en el moment més sensible per a la collita, fins al punt que pot obligar molts arrossaires a sembrar de nou. Per fer més efectiu el combat, el Departament ha comunicat als pagesos que aquesta campanya els facilitarà la saponina perquè l’apliquin ells mateixos als camps, evitant els retards en els tractaments que efectuava una empresa subcontractada.

En el marc de la IX Jornada Tècnica de l’Arròs que organitza l’IRTA, el director dels serveis territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, ha anunciat la propera posada en marxa d’aquest pla de xoc, per a la confecció del qual es consultarà "tots els sectors implicats" al Delta per determinar les accions a emprendre "de forma coordinada" en la lluita contra el caragol maçana.

La prioritat, segons ha detallat el mateix Vidal, serà "donar resposta als problemes" que la plaga pot ocasionar en el moment de la sembra de l’arròs amb tractaments intensius de saponina entre els quinze i vint dies que dura l’operació, entre finals d’abril i mitjans maig. Especialment, després que la Unió Europea no hagi autoritzat enguany avançar l’assecament dels camps. Segons reiteren els mateixos arrossaires, que no han ocultat la seva preocupació davant l’expansió plaga en aquesta jornada, és en aquest estadi quan es fa imperativa l’aplicació d’aquesta substància, atès que amb la inundació prèvia dels camps el caragol reacciona al cap de pocs dies i comença a devorar la incipient primera tija de l’arròs, fent desaparèixer totalment el sembrat. 

En molts casos, constata Felip Tallada, un dels arrossaires amb finques a la zona més afectada i propera al focus de la plaga, l’ermita de l’Aldea (Baix Ebre), aquesta situació obliga a torna a sembrar fins a tres cops el mateix camp. "Suposa més feina: has de tornar a aixafar, assecar, tornar a aixafar, sembrar i esperar el creixement arròs", sosté. Tot plegat, incrementa considerablement els costos i dificulta la maduració correcta de la planta. "L’arròs surt del cicle de tres mesos. Arriba al setembre, quan les temperatures baixen i no són adequades perquè acabi de madurar", clarifica.

Això obliga als pagesos i a l’administració a actuar amb celeritat per evitar pèrdues majors. Així, de cara aquesta pròxima campanya el Departament ja ha anunciat als productors del delta de l’Ebre que continuarà facilitant la saponina per tractar els arrossars afectats. A partir d’ara, però, ja no recorrerà a una empresa subcontractada perquè s’encarregui d’efectuar els tractaments sobre el terreny, com fins l’any passat, sinó que la posarà a disposició dels mateixos pagesos perquè siguin ells mateixos que l’apliquin als seus camps amb els seus mitjans. 

"L’any passat, demanaves que vinguessin a fer el tractament i passaven una, dues o tres setmanes. Però fins que no apliques la saponina no pots tornar a sembrar. És una guerra continuada", apunta. Tot i lamentar que encara no existeixin solucions definitives reconeix que, com a pal·liatiu, la saponina ha funcionat prou bé sense suposar efectes nocius per al medi ambient. "Disminueix la concentració d’oxigen dins l’aigua i atures el caragol, l’esmorteeixes. Així dones temps perquè passin les dues o tres primeres setmanes, quan l’arròs té dos o tres tiges i ja no se’l pot menjar", declara.

Molt crític amb el temps de reacció de les administracions davant la plaga i l’autorització de la Generalitat a la piscifactoria d’espècies exòtiques que hauria estat el focus d’origen, Tallada es mostra escèptic sobre la desaparició del caragol maçana del Delta, que creu que es continuarà estenent. "El mal està fet i s’ha de conviure", assumeix.