Prop de quaranta tècnics, agents rurals i voluntaris del parc natural del delta de l’Ebre treballen per finalitzar aquesta setmana el cens anual d’aus hivernants de l’espai natural, en el marc d’una operació que s’efectua a escala mundial. El recompte permet conèixer l’estat actual de la població d’aus de la zona que, per aquesta campanya, es preveu dintre de la mitjana habitual d’uns 200.000 exemplars. Més enllà de certificar l’impacte de l’activitat humana en la biodiversitat de l’espai, els tècnics han pogut apreciar variacions de comportament en algunes espècies, que han començat a prolongar durant l’hivern les seves estades de nidificació estivals, com a possible conseqüència del canvi climàtic.

Tot i que els experts apunten la dificultat de calibrar l’abast dels efectes d’aquest fenomen sobre les aus amb l’estudi d’una única zona humida, els últims censos sí que han permès constatar algunes modificacions de comportament significatives. "Notem que alguns ocells estivals són més regulars i freqüents", ha apuntat Toni Curcó, tècnic del parc natural. Seria el cas del martinet ros, que cria de forma abundant al delta de l’Ebre però que solia desaparèixer a l’hivern en busca de zones més càlides. Els recomptes n’han localitzat entre tres i set exemplars segons l’any. Amb l’agró roig succeeix un fenomen similar.

Malgrat tot, Curcó sosté que al Delta encara no es disposen encara de dades suficients per determinar relacions concloents entre el canvi climàtic i el comportament dels ocells que hi venen a passar l’hivern buscant un espai amb condicions de temperatura més favorables. "En molts llocs s’ha calculat un desplaçament d’uns 30 quilòmetres al nord", ha indicat. Les diferències entre zones humides i les condicions puntuals de fred al nord d’Europa poden ser susceptibles, però, d’influir sobre els ocells. La interpretació, doncs, requereix un estudi més global.
De fet, l’operació de cens d’aus d’hivernants al delta de l’Ebre -on va començar a efectuar-se l’any 1972, convertint-se en un dels més antics a la península Ibèrica- s’inscriu en una iniciativa d’abast mundial, l’International Waterbird Census (IWC) per quantificar de forma anual els ocells aquàtics que nidifiquen en més de 80 països d’Europa, Àsia i el Nord d’Àfrica. Un estudi que permet obtenir una visió global de l’estat de conservació de les diferents espècies, atès qe moltes d’elles són "indicadors de qualitat ambiental", segons recorda Curcó.
Al Delta, els participants en aquesta tasca treballen des de fa més dues setmanes per completar el cens aquest divendres. Efectuen seguiments des de la distància, aprofitant en alguns casos les agrupacions ja conegudes, o buscant els ajocadors que utilitzen per dormir durant les nits algunes espècies en una tasca exhaustiva de recerca sobre el terreny.
Tant Curcó com el director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, coincideixen que, en aquesta ocasió, la quantitat d’aus presents se situa dins de les xifres "normals", al voltant de les 200.000 -l’any passat 236.789 en total. Es comptabilitzen anàtides -els més abundants, amb uns 100.000 ànecs i 34.000 fotges-, flamencs, ardeids o limícoles. Per la dificultat del seu recompte, les 50.000 gavines i gavilans només s’inclouen cada quatre anys.
La seva distribució al Delta durant els últims anys, a més, s’ha vist condicionada per la implantació de les mesures agroambientals, que obliguen a mantenir inundats durant bona part de l’hivern els arrossars, així com la seva suspensió parcial a l’hemidelta esquerre durant les dues últimes temporades per lluitar contra la plaga del caragol maçana. Així, la prolongació de l’assecament dels arrossars durant l’hivern que s’havia efectuat fins ara va influir en la distribució dels ocells, especialment els marins, que es van concentrar principalment a l’hemidelta dret, la zona inundada.
El director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Pere Vidal, ha apuntat que a manca dels resultats definitius del present cens la tendència continua refermant el "manteniment" i fins i tot "creixement" del nombre d’aus hivernants a l’espai. "Això és fruit de l’esforç de tots els sectors i del parc natural. Avala la gestió del parc natural i demostra que les mesures agroambientals donen bon resultat. La població d’aus va en augment i dóna valor afegit i qualitat a la producció de l’arròs", ha subratllat.