Suport institucional generalitzat a la continuïtat de l’activitat i la connexió marítima de les salines de la Trinitat a

Durant aquestes darreres setmanes, a Infosa, empresa que gestionem les
Salines de la Trinitat, hem programat una sèrie de visites de
representants de les administracions, amb l’objectiu d’aprofitar la
salinada per explicar-los tot el procés de producció, transformació i
expedició de la sal, i les seves conseqüències ambientals i
socioeconòmiques. Les visites institucionals també han servit per
comentar amb els representants les conseqüències dels temporals i la
preservació dels valors ambientals de les salines, i els detalls de projectes
de futur com l’expedició marítima de la sal.
Entre les personalitats que han visitat les salines, s’hi troben Lluís Solé, alcalde de
Deltebre, Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita i Adam Tomàs, que ho va fer en la seva
doble qualitat d’alcalde d’Amposta i director territorial d’Empresa i Treball a les Terres
de l’Ebre, acompanyant el secretari general d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat
de Catalunya, Albert Castellanos. El dia 1 de setembre passat també ho va fer el delegat
del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó acompanyat pel
director dels Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez.
En aquest sentit, Infosa, ha rebut tot el suport per part dels representants municipals,
tant a la conservació de l’activitat salinera, com a la posada en marxa del projecte de
connexió marítima de les salines amb el port de la Ràpita.
Segons Lluís Solé, alcalde de Deltebre va referir-se a les salines i l’activitat salinera,
com, "una activitat social i publica a banda de comercial, i la producció de sal dóna un
punt de valor a la fauna pròpia del Delta de l’Ebre. Sense anar més lluny, el flamenc, un
dels símbols del nostre delta, adquireix aquest color rosat a causa de l’artèmia que es
cria a la sal. Són les salines marines més importants de Catalunya i amb un percentatge
molt alt d’exportació de la seva producció, permetent-nos posicionar el sector primari
del delta a escala internacional". Quant al projecte marítim, Solé va explicar que, "no
és normal que les salines estiguin tan condicionades pels temporals i els trencaments
de la barra del Trabucador. Les salines han de tenir una sortida digna per a la seva
producció. La proposta del moll per treure la sal a través de la mar, no és només
necessària, si no imprescindible i ha de tenir el suport institucional i socioeconòmic i
polític del territori".
Per la seva part, Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita va explicar que, "les salines de la
Trinitat són probablement una de les activitats més singulars que tenim a la Ràpita, al
Delta de l’Ebre i al territori. Té diferents impactes positius en l’àmbit econòmic i també
mediambiental, ja que en les bases on es genera l’activitat salinera, també es genera
activitat mediambiental amb tota la cadena d’alimentació de la fauna i la flora del
territori. En benefici de tots, hem de vetllar per la continuïtat d’aquesta activitat".
Quant al projecte marítim, Caparrós va explicar que, "el projecte de connexió marítima
és un dels més importants per a procurar la conservació d’aquesta activitat econòmica i
comercial, però també mediambiental i ens permetrà tornar als orígens. Les salines, ja
fa molts anys, tenien una sortida marítima i es creaven sinergies amb el port rapitenc.
Ara hem de fer esforços entre tots perquè respectant tots els aspectes mediambientals,
poder aconseguir aquesta transferència marítima que permeti mantenir l’activitat a les
salines però també diversificar i augmentar l’activitat empresarial al port de la Ràpita".
En aquest sentit, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i director territorial d’Empresa i
Treball, afegia que, "si s’acaba construint el moll, la notícia serà molt positiva. Hi ha
una activitat molt potent de cultiu de sal, que és una de les empreses més importants
que hi ha al Montsià i que treballa molt la internacionalització i és un fet que si vols
tenir aquesta repercussió, has de poder complir amb els compromisos. El fet que en els
darrers anys la barra del Trabucador es vagi trencant cada vegada més, fa que
disminueixi la capacitat de donar sortida a la producció, tal com va passar l’any passat
amb el Glòria. Aquest projecte possibilitarà que es pugui treure la sal a través de la mar
com reivindica l’empresa des de fa molts anys, i això no vol dir que no s’hagi de seguir
actuant al Trabucador, però almenys l’empresa tindrà una alternativa. Penseu que
estem parlant d’una zona molt sensible i això fa que aquest moll hagi de tenir unes
característiques molt determinades. Aquest filtre ja l’ha passat, i respon a totes les
demandes que ha fet Medi Ambient".
El primer a visitar les salines, però, va ser el passat dia 1 de setembre, el delegat del
Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó acompanyat pel director
dels Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez. El delegat del
Govern Albert Salvadó va explicar que, "hem tingut oportunitat de posar en comú els
diferents reptes i les amenaces que tenim per donar continuïtat a l’activitat. Pel territori
i pel delta de l’Ebre és imprescindible la continuïtat de les salines, en primer lloc com a
activitat socioeconòmica en si mateixa, però també com a activitat que fins ara ha
sabut posar en valor els actius mediambientals i donar continuïtat a un ecosistema que
de no estar les salines hagués tingut una evolució diferent". Salvador va afegir que,
"pensem que cal disposar d’una alternativa que ens permeti blindar l’accés a les salines
i la Punta de la Banya davant del canvi climàtic i estem treballant amb les salines per
poder disposar d’un projecte alternatiu que pugui ser amable i per tant compatible
amb l’entorn natural, però que a l’hora pugui garantir la continuïtat de l’activitat
industrial".
Per la seva part, Joan Sucarrats, gerent d’Infosa, explica que, "tenim clar que no podem
seguir depenent de la barra del Trabucador per poder expedir la nostra mercaderia i
hem pogut explicar-los de primera mà en què consisteix el projecte, com està dissenyat
i per la part institucional la resposta ha estat molt positiva. Aquest projecte és essencial
per nosaltres i estem agraïts pel suport institucional que estem rebent en els darrers
dies".
En els pròxims dies també està prevista la visita de l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja,
Joan Castor Gonell.
El projecte de connexió per via marítima
El projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i la Ràpita ja
compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya. L’estudi i l’avaluació d’impacte
ambiental ja té el llum verd per part de l’administració catalana i ara serà Costes de
l’Estat qui enviarà el projecte al Ministerio para la Transición Ecologica y el
Reto Demografico, amb l’objectiu d’aconseguir l’informe ambiental favorable i el
vistiplau definitiu.
El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va
haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d’un nou pantalà i un
embarcador fins on s’aconsegueix una profunditat de 4 metres, que permeti
transportar a partir d’aquest punt els camions a través d’una embarcació de poc calat
específica per a navegar en aigües poc profundes.
Aquesta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l’única connexió
que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seva extrema
fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l’efecte del canvi climàtic.
Perquè els camions que transporten la sal puguin circular, la mateixa empresa, seguint
les recomanacions de la Delegació Provincial de Costes a Tarragona i basant-se a la
vegada en estudis i informes científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta
sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys són públics
i que la seva conservació correspon a l’Estat, INFOSA s’ha gastat ja més d’1,4 milions de
€ en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l’equivalent a 148 piscines
olímpiques).
A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el
trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de
musclos i el mateix port de la Ràpita.
La posada en marxa d’aquesta connexió suposaria un transport més ecològic,
disminuint, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d’uns
30.000 kg CO₂/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya
a l’any o l’equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.
Es mantindria l’antic pantalà declarat Bé d’interès Local, i se’n construiria un de nou
amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i
flora, donat que l’espai es tracta d’una zona que compta amb el grau màxim de
protecció del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Les primeres versions del projecte s’han anat millorant, tenint en compte les
observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l’Aigua,
Parc Natural del Delta de l’Ebre, etc.). S’ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i
s’ha modificat el traçat, reduint al màxim l’ocupació del fons marí i assegurant la
permeabilitat del pantalà.
El projecte contempla l’abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la
navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou
pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació
submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos,
tant les del port de la Ràpita com les de l’extrem de l’antic pantalà.
Salines de la Trinitat, importants pel medi ambient
A les salines es troben unes 156 espècies diferents d’aus de les més de 600 existents a
Europa, amb presència d’algunes en perill d’extinció com el cames llargues, el corriol
camanegre, la garsa de mar, el bec d’alena o l’ànec blanc entre altres.
Les Salines de la Trinitat es troben en plena ruta migratòria de l’oest del Mediterrani.
Cada any milions d’aus es detenen a les Salines de la Trinitat just abans de creuar cap al
Sàhara. Les masses d’aigua salada creen un hàbitat estable i permanent que
proporciona aliment i refugi durant tot l’any. Gràcies a les diferents concentracions de
sal, cada llacuna té unes condicions de vida diferents i, amb això, diferents tipus
d’espècies. Per estar situades en una península amb prou feines, connectada per terra,
es produeix un efecte illa, fent que no hi hagi depredadors terrestres ni amenaces per a
les aus.
Tots aquests factors fan que a les salines es trobi el 100% de la població reproductora
del flamenc a Catalunya, sent la 2a colònia estable d’Espanya, així com colònies
d’importància mundial de gavina corsa i capblanca, xatrac becllarg i comú i gràcies a
l’activitat salinera es manté per una banda, els refugis de la major part de població
mundial del fartet i la nacra, tots dos en perill d’extinció, i un dels punts de reproducció
de la tortuga babaua.