El delegat del govern visita les salines i coneix el projecte de connexió marítima amb la Ràpita

.
El projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i
la Ràpita ja compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi i l’avaluació d’impacte ambiental ja té el llum verd per part de
l’administració catalana i ara serà Costes de l’Estat qui enviarà el projecte
al Ministerio para la Transición Ecologica y el Reto Demografico, amb
l’objectiu d’aconseguir l’informe ambiental favorable i el vistiplau
definitiu.
Durant aquests dies, a Infosa hem programat una sèrie de visites de representants de
les administracions, amb l’objectiu d’aprofitar la salinada per explicar-los tot el procés
de producció, transformació i expedició de la sal, i les seves conseqüències ambientals i
socioeconòmiques. La visita també servirà per comentar amb els representants les
conseqüències dels temporals i la preservació dels valors ambientals de les salines, i els
detalls de projectes de futur com l’expedició marítima de la sal.
Aquest dimecres dia 1 de setembre va visitar les salines, el delegat del Govern de la
Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó acompanyat pel director dels Serveis
Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez. El delegat del Govern
Albert Salvadó va explicar que, "hem tingut oportunitat de posar en comú els diferents
reptes i les amenaces que tenim per donar continuïtat a l’activitat. Pel territori i pel
delta de l’Ebre és imprescindible la continuïtat de les salines, en primer lloc com a
activitat socioeconòmica en si mateixa, però també com a activitat que fins ara ha
sabut posar en valor els actius mediambientals i donar continuïtat a un ecosistema que
de no estar les salines hagués tingut una evolució diferent".
Salvador va afegir que, "pensem que cal disposar d’una alternativa que ens permeti
blindar l’accés a les salines i la Punta de la Banya davant del canvi climàtic i estem
treballant amb les salines per poder disposar d’un projecte alternatiu que pugui ser
amable i per tant compatible amb l’entorn natural, però que a l’hora pugui garantir la
continuïtat de l’activitat industrial".
Per la seva part, Joan Sucarrats, gerent d’Infosa, explica que, "tenim clar que no podem
seguir depenent de la barra del Trabucador per poder expedir la nostra mercaderia i
hem pogut explicar-los de primera mà en què consisteix el projecte, com està dissenyat
i per la seva part la resposta ha estat molt bona. Aquest projecte és essencial per
nosaltres".
A la visita d’ahir seguiran en les pròximes setmanes les de l’alcalde de Sant Jaume
d’Enveja, Joan Castor Gonell, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, l’alcalde de Deltebre,
Lluís Soler i l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós.
El projecte de connexió per via marítima
El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va
haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d’un nou pantalà i un
embarcador fins on s’aconsegueix una profunditat de 4 metres, que permeti
transportar a partir d’aquest punt els camions a través d’una embarcació de poc calat
específica per a navegar en aigües poc profundes.
Aquesta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l’única connexió
que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seva extrema
fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l’efecte del canvi climàtic.
Perquè els camions que transporten la sal puguin circular, la mateixa empresa, seguint
les recomanacions de la Delegació Provincial de Costes a Tarragona i basant-se a la
vegada en estudis i informes científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta
sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys són públics
i que la seva conservació correspon a l’Estat, INFOSA s’ha gastat ja més d’1,4
milions d’€ en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l’equivalent a 148
piscines olímpiques).
A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el
trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de
musclos i el mateix port de la Ràpita.
La posada en marxa d’aquesta connexió suposaria un transport més ecològic,
disminuint, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d’uns
30.000 kg CO2/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya
a l’any o l’equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.
Es mantindria l’antic pantalà declarat Bé d’interès Local, i se’n construiria un de nou
amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i
flora, donat que l’espai es tracta d’una zona que compta amb el grau màxim de
protecció del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Les primeres versions del projecte s’han anat millorant, tenint en compte les
observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l’Aigua,
Parc Natural del Delta de l’Ebre, etc.). S’ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i
s’ha modificat el traçat, reduint al màxim l’ocupació del fons marí i assegurant la
permeabilitat del pantalà.
El projecte contempla l’abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la
navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou
pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació
submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos,
tant les del port de la Ràpita com les de l’extrem de l’antic pantalà.
Salines de la Trinitat, importants pel medi ambient
A les salines es troben unes 156 espècies diferents d’aus de les més de 600 existents a
Europa, amb presència d’algunes en perill d’extinció com el cames llargues, el corriol
camanegre, la garsa de mar, el bec d’alena o l’ànec blanc entre altres.
Les Salines de la Trinitat es troben en plena ruta migratòria de l’oest del Mediterrani.
Cada any milions d’aus es detenen a les Salines de la Trinitat just abans de creuar cap
al Sàhara. Les masses d’aigua salada creen un hàbitat estable i permanent que
proporciona aliment i refugi durant tot l’any. Gràcies a les diferents concentracions de
sal, cada llacuna té unes condicions de vida diferents i, amb això, diferents tipus
d’espècies. Per estar situades en una península amb prou feines, connectada per terra,
es produeix un efecte illa, fent que no hi hagi depredadors terrestres ni amenaces per a
les aus.
Tots aquests factors fan que a les salines es trobi el 100% de la població reproductora
del flamenc a Catalunya, sent la 2a colònia estable d’Espanya, així com colònies
d’importància mundial de gavina corsa i capblanca, xatrac becllarg i comú i gràcies a
l’activitat salinera és manté per una banda, els refugis de la major part de població
mundial del fartet i la nacra, tots dos en perill d’extinció, i un dels punts de reproducció
de la tortuga babaua.