Tot i destacar que el treball conjunt amb la Plataforma pels Sediments va aconseguir l’aprovació per part del Parlament d’una proposta de Resolució sobre la gestió dels sediments en territori català, així com l’activació d’una comissió política i tècnica perquè el Congrés pugui aprovar una proposició no de llei per elaborar un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre, consideren que els compromisos exigits no s’han complit. Els ecologistes volien també analitzar el problema del sediments amb una comissió en el marc d’aquest pla integral i revisar els protocols d’explotació de les preses en relació amb el compliment dels valors ambientals. En aquest context, dectenen "falta d’ambició des de les administracions competents" i reclamen un "compromís ferm" perquè la planificació hidrològica de l’Ebre i la gestió de la xarxa Natura 2000 incloguin mesures per aportar sediments, nutrients i cabals líquids.

Segons SEO/Birdlife, l’Estat espanyol, el tercer del món amb més espais humits d’importància internacional reconeguts pel Conveni Ramsar –amb 74 en total-, incompleix les prescripcions per garantir la seva conservació. L’organització ha disposat d’informació sobre una seixantena de zones humides, a partir de les dades de seguiment de la xarxa d’Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat a Espanya (IBA), concloent que tots els aiguamolls Ramsar analitzats "pateixen una pressió qualificada com a alta o molt alta", que afecta l’extensió i la qualitat de l’hàbitat per les poblacions d’aus aquàtiques. Això, recorden, fa disminuir l’estat de conservació global d’aquests espais, que en més de la meitat dels casos (54%) es considera "poble o molt pobre". Aquí s’hi inclourien, precisament, el delta de l’Ebre, el Mar Menor, les Tablas de Daimiel, l’Albufera de València i l’Albufera d’Adra.

L’estudi apunta que les amenaces principals estan relacionades amb la gestió de l’aigua, destacant en primer lloc els casos de contaminació, que afecten un 70% dels espais –principalment per l’ús de fertilitzants, fitosanitaris o presència de metalls en sediments; així com conseqüència de vessaments puntuals-. També detecta l’impacte de la manca d’aigua sobre la conservació, per la reducció de cabals o sobreexplotació d’aqüífers. La sequera, en aquest context, ha contribuït a empitjorar la situació. Una sequera més intensa i recurrent que SEO/Birdlife atribueix als efectes del canvi climàtic. És per això que recelman la bona gestió dels recursos hídrics per conservar les zones himides i també garantir el consum humà, actuant sobre la gestió de la demanda. 

Davant d’aquest escenari, i la manca de dades actualitzades en bona part dels espais Ramsar de l’Estat aportades pel govern, l’organització no descarta que en breu es puguin obrir per part del Conveni tres nous expedients que se sumarien als vuit ja oberts. En aquest sentit, ja han anunciat que posaran a la seva disposició tota la informació recollida en l’últim informe perquè s’adoptin mesures i alerten que l’Estat espanyol podria perdre el "lideratge internacional" en matèria de zones humides. SEO/Birdlife, a més, ha llançat un manifest "d’auxili" per rebre el suport d’entitats de diferents àmbits amb l’objectiu de traslladar-lo a la Secretaria de Ramsar perquè l’analitzi ala Conferència de parts Contractants del Conveni Ramsar que es farà l’octubre a Dubai.