El Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, inaugura divendres (19.30 h.) una exposició inèdita que aborda un aspecte poc estudiat i poc conegut de la Guerra Civil a l’Ebre i per extensió a Catalunya, les col·lectivitats agrícoles. ‘1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta’ és el títol de la mostra promoguda per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ).

L’estiu del 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu canvià radicalment i les col·lectivitats obreres −industrials o agràries− van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme. 

Al Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de l’Ebre, fou un capítol especialment significatiu.

Durant el procés de recerca per a l’exposició ‘Pérez de Rozas. Crònica Gràfica de Barcelona 1931-1954’ comissariada per Andrés Antebi, Teresa Ferré i Pablo González es van trobar diferents sèries de reportatges sobre col·lectivitats agràries i industrials realitzades arreu de Catalunya durant els anys de la guerra. Des de Sort a Amposta, la nissaga Pérez de Rozas havia retratat un dels fenòmens més singulars de la revolució social del 1936. 

Les 25 fotografies de la Col·lectivitat General d’Amposta són el punt de partida del projecte, unes imatges que s’han positivat per primer cop per a l’ocasió just quan fa 80 anys que van ser realitzades, ja que els autors les van classificar com ‘Colectivitat General d’Amposta. 22 de setembre de 1937’. La mostra també inclou un apartat dedicat al treball dels Pérez de Rozas durant la guerra. 

A més, l’exposició també inclou documentació fins ara inèdita sobre el procés d’incautacions, mapes topogràfics de la ribera i la garriga i cartells d’època.