La crispació ha marcat tota la sessió del ple d’aquest dimecres en què només s’ha pogut celebrar la sessió de control al Govern i el debat i votació de la llei del referèndum. Les crítiques dels partits de l’oposició sobre la manera com s’ha tramitat la llei del referèndum ha forçat que la Mesa i la Junta de Portaveus s’hagin reunit en diferents ocasions, aturant el ple durant hores.

JxSí i la CUP han invocat l’article 81.3 del reglament per incloure a l’ordre del dia la votació de la llei de l’1-O i el ple ha aprovat amb els vots dels dos grups parlamentaris eliminar tràmits parlamentaris habituals. Tot i la petició de Cs i PSC perquè el Consell de Garanties emeti un dictamen de la llei del referèndum, la Mesa ha decidit no obrir un període per poder presentar recursos a l’òrgan consultiu argumentant que és un dels tràmits eliminats per la votació al ple. Per la seva banda, el Consell de Garanties ha emès una nota reconeixent el dret dels grups a demanar dictamen però recordant també que és la Mesa qui decideix si admet a tràmit les peticions.

El debat també ha estat marcat per un informe del secretari general de Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, que adverteix els membres de la Mesa que se’ls pot exigir responsabilitats per tramitar tant la llei del referèndum com la llei de transitorietat. Es tracta d’un escrit en què defensen que les dues lleis de desconnexió tenen una "relació directa" amb altres resolucions aprovades anteriorment pel Parlament que han estat suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) i els recorda que tenen el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que ignori la nul·litat de resolucions de l’alt tribunal.

La llei es basa en tractats internacionals

La llei del referèndum aprovada suposa el marc normatiu que hauria d’emparar la votació de l’1-O. El text explica que basa la seva legitimitat en el dret i els tractats internacionals sobre el dret a l’autodeterminació, i per això determina que aquesta llei "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte”. 

La norma estableix els detalls tècnics com que els punts de votació seran els habituals, que els determinaran els ajuntaments i que en cas de no fer-ho serà la Generalitat qui els concreti, igual que es farà amb l’elecció dels responsables municipals del referèndum i les meses electorals. També parla de les paperetes i la seva validesa o no en el recompte, i fixa que la pregunta del referèndum serà "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?". La llei no xifra una participació mínima i estableix que el ‘sí’ o el ‘no’ guanyaran si tenen un vot més que l’altra opció. Si els independentistes guanyen, la norma preveu que entri en vigor la llei de transitorietat –que s’aprovarà també en breu- dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i si guanyen els contraris a la secessió, es convocaran eleccions autonòmiques anticipades. 

La llei aprovada també estableix que la responsabilitat d’elaborar el cens i fixar un procediment de votació per als catalans residents a l’exterior és del Govern, i per tant la norma no entra en més detalls. Amb tot, es determina que es faran servir de manera idèntica a com es fa en unes eleccions al Parlament i, per tant, tindran garantit el dret a vot els majors de 18 anys, de nacionalitat espanyola i residents a Catalunya. La norma concreta també que hi haurà una campanya electoral de 15 dies i defineix el paper dels mitjans públics en aquesta. 

Per últim, la llei també determina el procediment de creació de la Sindicatura Electoral, l’autoritat electoral que hauria de capitanejar l’arbitratge de l’1-O, l’elecció dels seus cinc membres i el seu funcionament territorial. 

Un cop aprovada la llei del referèndum, el Govern té previst reunir-se en breu al mateix Parlament de Catalunya per signar i avalar solidàriament amb el president, Carles Puigdemont, el decret de convocatòria de l’1-O.