L’EMD de Campredó (EMD) i els ajuntaments de l’Aldea i Amposta han encarregat un estudi a la URV per valoritzar les restes de la batalla de l’Ebre al tram final del riu. L’objectiu de tot plegat, asseguren, és recuperar la memòria del conflicte bèl·lic i posar en valor vestigis, com búnquers i trinxeres, per aprofitar-los com a part d’una ruta històrica i de "turisme bèl·lic". Justament, aquests municipis van ser l’escenari del primer episodi sagnant de la batalla, amb la maniobra de distracció desplegada per l’exèrcit republicà el mateix 25 de juliol de 1938 per facilitar el creuament del riu per la zona de la Ribera d’Ebre. Els historiadors de la URV es dedicaran a fer recerca als arxius militars, recopilar dades i imatges que serveixin per documentar uns fets que, segons remarquen, mai han estat estudiats a fons. A partir d’aquí, es dissenyaran les accions concretes que es desplegaran sobre el terreny en l’àmbit turístic i de difusió.

Els consistoris i la URV han signat aquest dijous al matí, a la torre de Campredó, el conveni per posar en marxa aquest projecte. Els consistoris aportaran conjuntament, i en funció de la població de cadascun, un total de 7.000 euros per a la redacció de l’estudi. El degà de la Facultat de Lletres de la URV i catedràtic d’Història Contemporània, Josep Sànchez Cervelló, serà l’encarregat de coordinar la recerca al voltant d’un episodi "poc conegut" de la batalla de l’Ebre. "S’ha estudiat poc perquè és una acció secundària i aquestes sempre perden rellevància davant dels aspectes centrals de la batalla", certifica. Caldrà esbrinar, per exemple, quines van ser les ordres concretes de l’Estat major republicà per concentrar els brigadistes francesos de la Marsellesa a la zona de Font de Quinto, a Campredó. 

L’objectiu era desplegar una maniobra de distracció per a permetre que el gruix de les tropes creués el riu per la Ribera d’Ebre i es dirigís a Gandesa. El comandament franquista se’n va acabar adonant i va acabar impedint que els republicans recuperessin la ciutat. L’intent de creuar el riu entre la zona de la torre de la Carrova i el barranc de la Galera va acabar amb uns 2.000 morts, una xifra que també s’ha de precisar. Morts "innecessaris" fruit de decisions estratègicament controvertides que, segons, Sánchez Cervelló, no comptaven amb els mitjans necessaris per aconseguir l’objectiu. I és per això que l’historiador creu que la batalla de l’Ebre "no es pot parcialitzar" i, des d’Amposta a Mequinensa, cal explicar amb tots els detalls també les operacions secundàries. "Potser haurem de reformar la visió del Comebe (Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre)", ha apuntat.

La col·laboració entre els tres municipis en la línia d’esperonar la investigació, la dignificació i la valorització de búnquers i trinxeres, però també de noms, dates i espais, vol situar aquesta part del territori i de l’episodi bèl·lic en el mapa del "turisme bèl·lic" que cada cop compta amb més adeptes arreu. Especialment, en el context d’un territori amb una de les rendes per càpita més baixes de Catalunya, on aquest tipus d’accions poden sumar per dinamitzar l’economia i, també, recuperar la memòria, segons ha remarcat el rector de la URV, Josep Anton Ferré. "Les Terres de l’Ebre estem a la cua però tenim oportunitats que no han estat aprofitades", ha apuntat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, en aquest sentit.

El conveni signat, ha assegurat l’alcalde de l’EMD de Campredó, Damià Grau, ha de convertir-se en un "embrió", el principi d’un projecte d’un abast encara més ampli –amb la possible incorporació d’altres municipis- per identificar nous elements vinculats amb la memòria històrica del territori. Fins ara, ha afegit, Campredó, que va demanar poder formar part del Comebe, hi treballava en "solitari", amb entitats i particulars. La proximitat del 80 aniversari de la batalla de l’Ebre, l’any vinent, ha de servir per esperonar la materialització dels resultats. Els tres municipis formaran una taula, amb l’assessorament de la URV, per determinar posteriorment les accions a emprendre per donar publicitat a les troballes, "dignificar" i fer "accessibles" els espais.