La població hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre ha estat un 20% inferior a la mitjana de l’última dècada

• L’assecament hivernal dels arrossars i l’alternança de períodes d’inundació entre aigua marina i dolça constitueixen unes mesures de lluita contra el cargol poma (Pomacea), que estan implementades des del 2011 al delta de l’Ebre.  Aquestes mesures han comportat la pèrdua de la inundació hivernal, com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (2014-2020). Les dades obtingudes a partir dels darrers censos hivernals d’ocells aquàtics a la zona indiquen la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit aquest tipus d’hàbitat en aquests anys.

Menys superfície inundada i més fred

En els primers hiverns (2011 i 2012), amb una superfície inundada d’entre el  50 i el 60%, no es van produir canvis significatius en el nombre global d’efectius i en riquesa d’espècies, tot i que es van observar modificacions importants en el seu patró de distribució geogràfica. En els dos darrers hiverns (2016 i 2017), la superfície inundada d’arrossars ha minvat fins al 15-45%, fet que sembla haver  repercutit negativament sobre el conjunt de l’avifauna aquàtica, amb entre un 10 i un 20% de disminució de la població, sobretot d’aquelles espècies més dependents d’aquests tipus d’hàbitat.

A la resta de zones humides catalanes també s’ha notat una minva d’aus aquest hivern. L’habitual situació de Catalunya com a indret de recer d’ocells del nord ha canviat perquè la meteorologia del gener els ha estat desfavorable. A més, més al nord ha fet fins i tot més calor, fet que ha provocat que algunes espècies simplement no hagin arribat al nostre país.

Cens internacional

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer, a escala global, l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha dut a terme entre gener i començaments de febrer, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris.

La realització d’aquest cens al delta, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells.