Ramon Salas i Eugenio Ribera seran els dos nous noms dels
carrers Ruiz de Alda i Garcia Morato, dos noms que recordaven a figures
franquistes. El ple ordinari del mes de març, que tindrà lloc aquest dilluns 27,
portarà a aprovació el canvi de denominació d’aquests dos carrers després que la
Comissió del Nomenclàtor, creada recentment, així fet aquestes dues propostes.
"Vam crear aquesta comissió perquè fossin membres experts qui escollisin els
noms, no només dels que haguem de canviar, sinó també dels que, en un futur,
puguem triar per a nous carrers, espais públics o edificis municipals", ha
assenyalat l’alcalde, Adam Tomàs, "una comissió que ha optat, també seguint el
criteri de l’equip de govern, per posar el nom de carrers a persones que ha fet
coses rellevants de la ciutat".
El carrer Ruiz de Alda passarà a dir-se Ramon Salas, un arquitecte català,
titulat el 1873 a Barcelona, que va ser autor del disseny de l’edifici de les Escoles
Nacional, més tard Escoles Miquel Granell, i que actualment és la seu del Museu
Terres de l’Ebre. Salas també va dissenyar, l’any 1909, l’eixample d’Amposta, on se
situen les Escoles, marcant amples de carrer de 10 metres per als carrers paral·lels
a l’Avinguda de la Ràpita i 7 metres per als perpendiculars, amples i alineacions
que es mantenen avui en dia. També va dissenyar el creixement urbanístic de la
ciutat d’Amposta cap a la carretera de Santa Bàrbara, en terrenys del Sr. Sabaté, a
la partida Quintanes, així com altres intervencions puntuals, com la pavimentació
de diferents carrers i places de la ciutat, com la plaça de l’Ajuntament i carrers del
barri de la Vila i del centre de la ciutat. Ramon Salas, com arquitecte provincial, va
dissenyar també el cementiri d’Amposta, a cavall entre els segles XIX i XX, encara
avui en ús.
Pel que fa al carrer Garcia Morato, a partir d’ara es denominarà Eugenio
Ribera. Ribera va ser l’enginyer del Pont Penjant d’Amposta, l’infraestructura més
emblemàtica de la ciutat, projecte aprovat després de presentar-se tres projectes
-un de F. Grasset i l’altre de J. M. Pagés-. El pont es va començar a construir el 1915,
i es va acabar el 1921. Va ser el segon pont penjant del món construït amb el
sistema de formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York, en el qual
està inspirat. El pont té un tram penjant de 134 m. Està caracteritzat per les dues
pilastres de pedra en forma d’arc de triomf de 24 m d’altura, a cada riba del riu, i
per la seva estructura metàl·lica sostinguda per cables. La superfície del pont té
Podeu contactar amb nosaltres al 680247127 o al correu premsa@amposta.cat
una amplada d’uns 8-10 m i presenta la calçada per vehicles (un carril per sentit), a
més de dues vies laterals per als vianants.
Antic edifici de l’escola Sagrat Cor
D’altra banda, el ple portarà a aprovació inicial la modificació puntual número 46
del POUM per incloure com a BCIL al Catàleg del patrimoni històric, artístic i
arquitectònic l’edific de l’antic convent-escola de les monges Carmelites
Teresianes. "Aquest edifici ja ha estat declarat com a Bé Cultura d’Interès Local i
així queda protegit, se’l quedi qui se’l quedi no es podrà enderrocar", clou l’alcalde.