El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha presentat, aquest dimecres, a la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), l’estudi científic sobre "la circulació i renovació de l’aigua a la Badia del Fangar" en condicions presents i futures del CIIRC i l’IRTA. Com ha explicat Agustí Sánchez, director del laboratori d’enginyeria marítima de la UPC, s’ha fet l’informe a partir del temps de renovació de l’aigua perquè la velocitat de l’aigua és petita i "és difícil de simular numèricament". Tenint en compte la pujada relativa del mar que es preveu amb el canvi climàtic i l’enfonsament del delta de l’Ebre per la seva subsidència, els científics preveuen que la badia del Fangar es tancarà 140 metres, aproximadament, fins al 2050. Actualment la bocada té una obertura de poc menys de 2 quilòmetres. 

Els resultat obtinguts apunten a una mitjana d’entre 4 i 7 dies de residència de l’aigua al Fangar. "És un problema relativament urgent i que s’ha de prendre seriosament si es vol mantenir la qualitat de l’aigua perquè aquests temps de renovació de l’aigua són els que es fan servir als ports comercials, que tenen unes altres necessitats de qualitat", ha apuntat Sànchez. Les condicions de l’aigua de les badies del Delta també depenen de la descàrrega dels desguassos de la xarxa de regadiu dels arrossars, les condicions del mar o el vent. 

Tot i això, en aquest primer informe no s’ha tingut en compte l’aportació dels canals de reg perquè malgrat que hi ha dades en el cas dels Alfacs, no n’hi ha en el cas del Fangar. "S’han fet simulacions sense inventar res i ara s’introduiran aquestes dades per veure quin impacte té", ha avançat el director d’enginyeria marítima de la UPC. La temperatura de l’aigua i la salinitat també són dades que els científics afinaran quan hagin "calibrat el model" amb què han començat a treballar i que servirà per definir els patrons de circulació de l’agua, la sedimentació i la qualitat. A partir d’aquí, es determinaran mesures de caire integral per tal de minimitzar els efectes sobre la producció aqüícola.

"Voldríem que la badia tornés al que hi havia als anys 70. Què s’ha de fer? Evidentment, prendre mesures i estudiar-ho bé perquè el Delta és molt fràgil", ha demanat Miquel Carles president de FEPROMODEL. "Cal una molt millor qualitat de l’aigua i més nutrients. Sabem que la transparència de l’aigua és molt elevada, que la temperatura és més elevada a l’estiu que abans i cal treballar tots plegats. És difícil tornar al passat i tornar a les produccions, la qualitat i el volum d’aigua dolça que teníem abans però hem d’intentar-ho amb la màxima intel·ligència i les millors eines que tinguem", ha assenyalat Agustí Sánchez. "Vivim en un món de recursos escassos", ha afegit.

Correlació de forces històrica 
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha donat inici, amb la reunió d’aquest dimecres, als seus nous plans de "cogestió i coresponsabilitat" entre productors, científics i administració. El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, ha assegurat que s’ha dut a terme "la primera reunió del que ha de ser el comitè de cogestió de l’aqüicultura a Calalunya", un model que també s’aplicarà en tot l’àmbit pesquer arreu de Catalunya. "Cal la plena implicació de tots els agents. Tots tenen molt a dir per entendre què està passant i decidir cap on hem d’anar", ha dit Tudela. 

També els aqüicultors han qualificat la reunió de mereixedora "de rècord Guiness". Segons els president de FEPROMODEL ha estat la primera vegada, des de 1982, que existeix un "contacte" entre els investigadors i els productors de musclos, ostres i cloïsses del delta de l’Ebre. "Una reunió com aquesta no s’havia fet mai i crec que és indispensable la col·laboració amb el sector primari perquè no ens agradaria que passés com amb els filtres verds, que es van fer i no van servir de res", ha assegurat Miquel Carles. També els científics han destacat les avantatges de col·laborar i coordinar la seva feina, de manera directa, amb els aqüicultors. "El millor moment de la reunió ha estat quan hem presentat molt tímidament una figura sobre l’aigua entrava pel costat esquerre – del Fangar- i els productors ens han dit que coincidia amb allò què ells estan obtenint perquè l’aigua és més transparent en aquest costat esquerre de la badia", ha exemplificat Sánchez. 

Optimisme davant les pèrdues
Els productors de musclo i ostra rissada del Delta de l’Ebre s’han mostrat animats en trobar per aquesta via mesures pal·liatives a la complicada situació dels darrers anys i al futur incert que se’ls planteja. En l’última dècada han patit importants pèrdues en la quantitat i la qualitat de la producció. Segons ha quantificat Carles, president de la federació d’aqüicultors, la producció de musclos ha passat d’1,3 milions de quilograms anuals a la Badia del Fangar, a poc més de 700.000 quilos, en els últims anys. A més, ja són dues campanyes consecutives en què, a causa de les prolongades altes temperatures a l’estiu, la cria mor (més de 10 dies amb una temperatura de l’aigua per sobre del 28 graus centígrads, mata els exemplars d’aquest mol·lusc bivalve). El sector aqüícola de les Terres de l’Ebre, repartit entre els badies del Fangar i els Alfacs, produeixen actualment uns 3,5 milions de quilos de musclo, 300.000 quilos d’ostres i 90.000 quilos de cloïsses.