"La decisió que es pren és sacrificar els animals més dèbils per no fer-los patir més i solucionar el problema", ha subratllat Pallarès, convençut de tancar, aquest cop sí, una polèmica que apareix i desapareix cíclicament al territori sense que, encara, s’hagi observat cap avenç significatiu. Habitants de l’espai des de fa 70 anys, abandonats en aquesta illa protegida de l’Ebre pel ramader Pedro Fumador, els animals han sobreviscut totalment aliens als diversos anuncis frustrats de traslladar-los o solucionar definitivament el problema des de principis dels anys 90. L’aparició, la tardor passada, d’animals famèlics deambulant per l’illa i, fins i tot, alguns cadàvers de vedells, va tornar a disparar les alarmes i ha tornat a posar en marxa l’administració, animalistes i aficionats taurins per solucionar, d’una vegada per totes, el problema.

Ara, els tècnics d’Agricultura i Territori han constatat que, actualment, l’illa alberga més bous del que les seves dimensions i la vegetació permet. Els recursos propis de l’espai no generen prou aliment. "I la meitat dels bous no tenen les condicions sanitàries necessàries, pateixen i estan malalts", ha insistit el delegat. Unes afeccions, que podrien transmetre a la resta. Com a conclusió els informes, que no han estat fet públics, apuntarien que per aconseguir una població viable, segons els recursos i dimensions de l’illa dels Bous, i que s’hi pugui reproduir amb garanties caldria sacrificar-ne la meitat. "És com les cabres quan agafen la sarna. Ningú ho vol: algunes moren per la malaltia, algunes s’han de sacrificar i amb el tema dels bous passa el mateix", apunta Pallarès, conscient de que pot tractar-se d’una decisió impopular.

La idea que van apuntar el col·lectiu taurí de traslladar els animals fora de l’illa, però, hauria quedat completament descartada. Això, segons Pallarès, plantejaria el problema de la normativa de la "traçabilitat" dels animals bovins, que obliga a sacrificar –los arran de la crisi per la malaltia de les baques boges. "Treure animals amb símptomes de malaltia podria provocar danys incalculables", indica. "El més raonable és sacrificar els animals malalts: evitem patiment i garantim la possibilitat de tenir-los en estat salvatge", ha reblat, esperonat per la necessitat d’evitar la "imatge" de nous animals morts i abandonats a la zona. De moment, però, la Generalitat farà un seguiment dels braus i decidirà, finalment, la forma i el moment idonis per a procedir amb el sacrifici.

Animalistes i taurins, en contra

Atesos els precedents de volubilitat de les decisions al voltant dels braus de l’illa dels Bous, especialment si no compten amb la complicitat dels col·lectius animalista i taurí, encara no és clar si el sacrifici s’acabarà adoptant com a forma de solució definitiva. I, curiosament, en el rebuig frontal al sacrifici dels animals coincideixen, encara que des de plantejaments distants, animalistes i taurins. Des de l’associació Progat, que durant els últims mesos ha liderat les reivindicacions per trobar una solució al problema que plantegen els braus de l’illa –animals que voluntaris de l’entitat alimenten regularment-, asseguren que es tracta d’una "solució inadequada" que no resol el problema. "Pensen a sacrificar animals perquè els que quedin tinguin aliment. Però aquests es reproduiran i, després, tornarem a sacrificar animals perquè es puguin alimentar? És una història sense fi", declara la responsable de Prograt Deltebre, Saray Segarra. 

La solució, apunta, passa per esterilitzar els bous, com ja es fa amb les colònies de gats del carrer. Una mesura a la qual dona suport activament la Generalitat, recorda. "No podem anar matant els animals. Hem parlat amb veterinaris que estarien disposats a esterilitzar els mascles", apunta. Neguen, des de l’entitat, la presència d’animals malalts i dèbils, com apuntava el delegat del Govern, especialment des de la passada tardor, moment a partir del qual els voluntaris es desplacen a l’illa per alimentar-los regularment. Fins i tot, haurien nascut ja dos vedells més durant els últims temps. "La forma més digna que acabin la vida és vivint on han nascut, fins que no en quedi cap. És l’única opció factible. És dur però ho creiem així", addueix Segarra. L’única alternativa, assumida però com a força improbable pels animalistes, seria traslladar-los a un santuari animal.

Per la seva banda, els aficionats taurins, que també asseguren visitar l’illa regularment per alimentar els animals, també rebutgen la solució plantejada ara per la Generalitat. "Estem en contra del sacrifici dels animals, ho vam dir des d’un primer moment. La solució que plantegem és declarar l’illa dels Bous com a zona ramadera, com una explotació, i sanejar els animals per extreure’ls, perquè un ramader se’ls pugui quedar. Llavors ja entraríem a negociar si els animals poden sortir a les places o no amb les entitats animalistes. Però el que estem d’acord és que els animals no s’han de sacrificar", ha declarat el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, , Ximo Martí. Segarra, contrària també a deixar que els animals acabin en places de bous o escorxadors, recorda però que l’opció d’explotació ramadera resultaria inviable en espai protegit i que, després de plantejar aquesta mateixa proposta, anys enrere, cap ramader es va voler fer càrrec dels animals.