La falta de bosc de ribera i un hàbitat humit idoni ha fet que la colocàsia hagi trobat als marges de l’Ebre un clima perfecte per estendre’s. Com ha explicat el biòleg i tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Toni Curcó, es té constància de la presència de la planta en espais naturals des dels anys 90 tot i que és una espècie ornamental. La colocàsia ha anat apareixent en zones humides i, a falta encara de dades contrastades, els experts tenen "la intuïció" que s’està estenen a les vores més malmeses de l’Ebre.   

Curcó ha avisat que és una espècie "a tenir en compte" i que no es pot menystenir. "Amb les espècies exòtiques és difícil predir que faran", ha recordat el tècnic del parc, perquè, com va passar amb el caragol maçana, "el veritable potencial invasor" es desenvolupa amb el temps. Dins els espais del Parc Natural del Delta de l’Ebre, la colocàsia s’elimina manualment quan es detecta però Curcó ha demana que "es potenciïn les tasques d’eliminació" de la planta també al riu. 

El principal perjudici de la colocàsia és que desplaça físicament les espècies autòctones, com el canyís. Creix molt de pressa, és molt robusta i té unes fulles molt grans que guanyen l’espai físic d’altres plantes. "La colocàsia no és que hagi desplaçat al bosc de ribera sinó que l’hem tallat i hem fet possible que sigui fàcil que es desenvolupi i s’estengui", ha remarcat Curcó. "Les àrees més ben conservades, amb un bosc de ribera ben constituït, ja és una barrera eficaç per aquesta espècia i altres", ha afegit el biòleg.