El llibre, que s’estructura en quatre apartats, inclou un àmplia informació sobre els nostres odonats i conté les fitxes de les setanta espècies catalogades, que inclouen mapes de distribució, detalls morfològics per facilitar-ne la identificació

De l’11 al 20 de novembre se celebra la 21a Setmana de la Ciència a Catalunya, una
iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació dins de la
qual es programen un ampli ventall d’activitats de divulgació científica arreu del nostre
territori, com jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs i tallers científics;
entre moltes altres coses.
En aquesta edició des del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i amb el suport del
Parc Natural del Delta de l’Ebre, la Institució Catalana de Història Natural, l’Ajuntament
d’Amposta i la URV s’ha programat una jornada que parlarà sobre les libèl·lules de
Catalunya. Aquesta jornada consta de dos actes, la presentació del llibre Les libèl·lules de
Catalunya que anirà a càrrec de Pere Luque, biòleg del Consorci del Museu de les Terres de
l’Ebre i coautor del llibre; i la conferència Ales de libèl·lula, una recerca que pot salvar vides
a càrrec de Vladimir Baulin investigador de la URV.
El llibre Les libèl·lules de Catalunya és la primera monografia que es realitza sobre aquest
popular grup d’insectes a Catalunya. Ha estat realitzat pels integrants del Grup Oxygastra,
Grup d’Estudi dels Odonats de Catalunya i grup de treball del ICHN. Des del moment de la
seva constitució, el grup es va plantejar dues línies prioritàries de treball: ampliar el
coneixement de l’odonatofauna de Catalunya i apropar el món de les libèl·lules a tots els
interessats en el coneixement i l’observació de la natura.
Amb aquests objectius, Oxygastra ha realitzat aquesta obra en el que han s’ha prospectat
un 94 % del territori i s’han visitat les col·leccions històriques. El llibre, que s’estructura
en quatre apartats, inclou un àmplia informació sobre els nostres odonats i conté les fitxes
de les setanta espècies catalogades, que inclouen mapes de distribució, detalls morfològics
per facilitar-ne la identificació i gr{fics que il·lustren els h{bitats, l’ecologia i la fenologia
de cadascuna d’elles.
L’altra activitat programada és una conferència en la que, sota el títol Ales de libèl·lula, una
recerca que pot salvar vides, s’explicar{ als assistents els resultats d’una innovadora
investigació engegada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i de la Swinburne
University of Technology de Australia, que investiguen les propietats antibacterianaes de
les ales de les libèl·lules dels Ports. Aquests científics han comprovat que cada centímetre
de les ales de les libèl·lules estudiades contenen milions de nanoestructures que poden
matar més de 100.000 cèl·lules bacterianes per minut.
Aquests descobriment obre un ventall de possibilitats per a desenvolupar nous
nanomaterials antibacterians sintètics amb aplicacions industrials i biomèdiques. Aquests
materials es podrien ajudar a combatre les infeccions associades als problemes que genera
l’aparició de soques bacterianes resistents als antibiòtics. Un bon exemple de les possibles
aplicacions d’aquesta recerca el constitueix la possibilitat d’elaborar pròtesis amb
superfícies basades en les de les ales i així poder evitar infeccions en el procés de
transplantament