D’acord amb el model dels investigadors del Programa de Sistemes Aquàtics de l’IRTA, l’escenari més optimista, el que treballa sobre la hipòtesi que l’escalfament global es mantindrà al ritme actual, té un 66% de possibilitats d’esdevenir. L’elevació de 73 centímetres del nivell del mar en l’horitzó de l’any 2100 podria arribar a reduir l’esmentat 10% de la productivitat de l’arròs. Els escenaris intermedis comencen a dibuixar situacions encara pitjors. D’acord amb les previsions més pessimistes del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic –IPCC en les seves sigles en anglès-, la temperatura podria augmentar 4,8 graus a finals de segle i el nivell del mar pot pujar 90 centímetres. Un canvi que, recorden, s’accentuaria a la segona meitat de segle i podria resultar irreversible, deixant el 50% del Delta per sota del nivell del mar. 

Per elaborar els models, els experts han treballat també amb valors més extrems –tot i que amb una baixa probabilitat, al voltant del 5%- com el que preveu un increment del nivell del mar d’1,8 metres: en aquest cas, l’any 2100 les pèrdues de producció podrien assolir el 30%, al voltant d’uns 300 euros per hectàrea. En l’article publicat recentment, adverteixen que, d’acord amb aquesta projecció extrema, el conreu de l’arròs al Delta podria resultar inviable a finals de segle, fins i tot mantenint els ajuts econòmics de la Unió Europea.
A partir les dades de l’IPCC, els investigadors han posat en relació els escenaris de creixement del nivell del mar amb l’increment de la salinitat del sòl, com el factor físic més important que afecta la producció d’arròs. En aquest sentit, han recollit dades d’aquesta salinitat mesurades en parcel·les agràries i mitjançant enquestes als pagesos. Sostenen que la correlació entre les observacions i els valors previstos és alta i significativa, fet que reforça la validesa del model. Recorden que la salinitat del sòl està relacionada amb la distància dels terrenys de conreu amb el riu, amb el límit interior del delta i amb l’antiga desembocadura. Això influeix també en factors com la presència de sediments, el cabal del tram final de l’Ebre durant els mesos d’hivern i l’elevació del terreny –un paràmetre, aquest últim, que resulta clau per explicar la salinització-. Així doncs, el model dibuixa el decreixement productiu des de les zones més elevades fins les més properes al riu o a la costa.

Model exportable

L’IRTA considera que el cas del delta de l’Ebre, per les seves característiques, resulta representatiu de la vulnerabilitat d’àrees costaneres similars i remarca que el model elaborat pot ser aplicat en altres deltes arreu del món per ajudar els agricultors i sectors interessats a identificar les zones més vulnerables al creixement del nivell del mar. En el cas concret del Delta, els investigadors recorden que el conreu de l’arròs és una de les activitats prioritàries, que ocupa un 65% de la seva superfície, i ajuda a configurar un paisatge que serveix d’hàbitat per a una gran varietat d’aus migratòries a més de ser un atractiu turístic únic.

De fet, el debat sobre diverses estratègies per reduir l’impacte de la intrusió salina al delta de l’Ebre, amb mesures com el bombeig d’aigua, la construcció de guardes costeres a les badies o l’aportació de sediments ha pres força entre els pagesos i les administracions del territori durant els últims anys. En aquest context, el projecte Life Ebro-Admiclim, que lideren també investigadors del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA i finançat per la UE, treballa per proposar accions d’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic a partir de la recuperació de sediments i la generació de matèria orgànica per combatre la pèrdua de nivell de sòl deltaic respecte el mar. Amb tot, l’IRTA recorda que l’activitat agrícola en aquest espai viu condicionada per la salinització i s’haurà d’adaptar a les noves condicions. L’organisme, de fet, treballa també per desenvolupar noves varietat d’arròs tolerants a la salinitat dins del projecte europeu NEURICE, coordinat pe la Universitat de Barcelona en col·laboració amb centres d’investigació i empreses de sis països.