El JotaCampus ha duplicat en cinc anys el nombre d’alumnes i ha arribat al "número òptim i màxim". "Pensem que per fer l’activitat es requereix la mesura humana que li dóna el poble i l’aforament. Les coses es poden fer més grans però no volem créixer perquè pensem que una de les claus que això vagi bé és el contacte humà entre el professorat, l’alumnat i la participació de la gent del poble. Hem arribat a aquest límit i estem molt contents. Veiem a l’alumnat i a la gent del poble feliç", ha remarcat l’organitzador i professor del JotaCampus, Artur Gaya. De fet, el campus ha tingut moltes estones d’oci que han animat les terrasses del poble. Hi ha hagut jocs tradicionals i sortides al Delta, guiades per Josep Polet, una nit d’observació d’estels a la platja del Trabucador, a càrrec de l’Associació Astronòmica Aldebaran, i un ball popular amb l’Orquestrina Trama al qual van assistir bona part del veïnat de Poble Nou.

Consolidada la participació en aquest campus de música d’arrel del sud de Catalunya, Gaya ha apuntat que ara caldrà treballar "per millorar la qualitat humana" i perfeccionar l’oferta, escoltar els alumnes i professionals i "fer-ho cada vegada millor". Ja en aquesta cinquena edició s’ha apostat per incorporar cursos innovadors que ajuden a treballar en el cant i el ball de la jota i aporten noves eines, sobretot a bona part de l’alumnat, que repeteix. El tenor de Vic, Sebastià Bardolet, ha proposat la recuperació de la manera tradicional polifònica de cantar, "veus per intuïció" que Catalunya comparteix amb altres territoris mediterranis però que s’han anat perdent per "la falta de costum que té la gent de cantar". També Anna Bastida, formada en la tradició esbart de Sant Cugat, ha donat les claus per fer una jota creativa a partir de les tècniques de la dansa contemporània, com l’expressió corporal, la improvisació i la creació que també ha tingut un gran nombre d’alumnes. 

No han faltat tampoc els cursos habituals del campus com el de cant improvisat d’Artur Gaya, el d’acordió amb Cati Plana, el de percussions amb Sergi Molina, i el dels mestres Francesc Tomàs ’Panxito’, Jordi Fusté i Sergi Trenzano sobre les diferents formes d’interpretar la música d’arrel. La cloenda del campus, el passat dissabte, va anar a càrrec del ballador i acordionista pirinenc Pep Lizandra. 

Segona Gaya, "la jota està millor que mai i la gent cada vegada s’interessa més per cantar-la, tocar-la i ballar-la", una afirmació que referma l’èxit del JotaCampus. "Des de fa uns vint anys, la gent de les Terres de l’Ebre s’ha preocupat per recuperar la jota. L’ha redescobert com la seva música pròpia traient-se els complexes de sobre per si era una música que baixava pel riu i provenia de l’Aragó. La gent té clar que la jota és la música catalana mediterrània per excel·lència, la música d’arrel pròpia de la Catalunya Nova", ha assegurat Gaya.