L’exalcalde d’Amposta, Manel Ferré, investigat judicialment pel suposat cobrament fraudulent de prop de 24.000 euros en dietes duplicades o triplicades a diversos organismes públics, ha defensat la seva actuació argumentant que el cotxe d’empresa del Consorci de Salut i Social (CSC) que presideix el podia utilitzar per a altres finalitats "particulars" com a "retribució en espècie" i, així, traslladar també les despeses de desplaçament a l’Ajuntament. Ferré, que assegura no haver comès cap irregularitat de forma "conscient" però es mostra disposat a retornar les quantitats que la justícia pugui determinar com a fraudulentes, ha criticat el contingut de l’informe dels Mossos d’Esquadra que detalla els cobraments múltiples per una mateixa dieta. Sosté que "aprofitava" una "major part" dels viatges per càrrecs que no eren de representació consistorial per mantenir trobades per assumptes municipals i "fer una gestió més eficient del temps". En aquest sentit, ha afegit que podia haver ingressat més diners si hagués optat pel sistema de cobrament fix de dietes sense justificació.

"Mai he utilitzat l’activitat pública per enriquir-me", ha repetit en diverses ocasions Ferré, que ha comparegut en solitari a la seu local de CDC, tot i que entre el públic figuraven regidors del seu anterior equip de govern i simpatitzants. L’exalcalde ha intentat desacreditar el contingut de l’informe dels Mossos encarregat per la titular del jutjat número 2 d’Amposta que investiga el cas perquè "no s’ajusta a la realitat" i contindria "informacions inexactes". El document, fet públic per l’ACN, revelava detalladament que Ferré hauria carregat irregularment, entre els anys 2011 i 2014, 12.828 euros en dietes a l’Ajuntament que ja havia sufragat amb recursos del CSC, organisme que presideix. També detectava 9.802 euros cobrats d’altres organismes que formava part per una part d’aquestes mateixes despeses.

L’exalcalde, que ja va declarar recentment davant la jutgessa en relació amb el cas, ha esgrimit en defensa seva que el cotxe d’empresa –així com una targeta de crèdit- que el CSC li va posar a disposició com a president a partir de febrer de 2012 per assistir als actes relacionats amb el càrrec, el podia utilitzar la rest del temps com a "retribució en espècie", fet que, ha afegit, li hauria permès passar també el càrrec de les despeses al consistori. Abans de disposar del vehicle, però, Ferré assegura que només havia passat a una única institució les despeses per quilometratges amb el seu cotxe particular. Els Mossos van calcular que havia repercutit al consistori de forma duplicada per aquest concepte durant 2011 –va ser nomenat a finals de juliol d’aquest any- un total de 1.764 euros. Quan a l’octubre de 2013, Ferré va rebre una targeta Via-T, a més, va deixar de sol·licitar els pagaments dels tiquets de l’autopista al consistori, una circumstància que ha volgut destacar perquè entenia que la despesa ja estava sufragada pel CSC.

L’altre gran argument de Ferré s’ha basat en qüestionar que els Mossos distingissin correctament les compensacions per assistència i les dietes de viatge que, segons ha insistit, són "compatibles", es poden "retribuir al mateix temps", des del punt de vista de la legislació i la jurisprudència existent. L’informe, però, conclou que els 9.802 euros cobrats entitats com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Agència de Salut Pública, l’Institut Català de la Salut (ICS), el grup Sagessa o el Sistema d’Emergències Mèdiques, coincidien també amb les indemnitzacions reclamades l’Ajuntament. Ferré ha defensat que participava d’aquests organismes "en nom" de l’Ajuntament, delegat per l’ACM, tot i que no existien acords del ple al respecte que li conferissin aquesta representativitat. La jutgessa ha ofert a l’ICS que es pugui personar com a part perjudicada en el cas. L’Ajuntament ha anunciat ja que també ho farà i demanarà el rescabalament si s’acaben confirmant les irregularitats.

Amb tot, assegura l’exalcalde que la "major part" dels viatges que efectuava en representació dels seus càrrecs en organismes sanitaris els "aprofitava" per mantenir reunions amb altres instàncies per assumptes municipals i, així, aconseguir un "gestió més eficient del temps" de l’Ajuntament. "Si hagués volgut treure benefici, en lloc de presentar els tiquets de justificació de la despesa hauria anat a dieta fixa –possibilitat, recorda, que li permetia la normativa municipal- i hagués cobrat més diners. Però no ho vaig fer mai", subratlla, tot xifrant en 80 euros la indemnització per aquests desplaçaments. Segons ha afegit, en molts casos "no vaig fer nota" del viatge, tot i assegurar que ho podia haver fet.

Bona part d’aquests arguments seran objecte de l’informe que la jutgessa ha encarregat a la interventora municipal, que ha de determinar si, realment, podia reclamar el pagament de les mateixes despeses a diversos organismes alhora i, fins a quin punt, podia fer-ho en qualitat d’alcalde o com a representant en òrgans directius d’ens públics no vinculats. En el moment de l denúncia presentada pel regidor German Ciscar, a l’abril de l’any passat, la secretària i l interventora van certificar que el procediment per cobrar les dietes municipals havia estat correcte. Però el consistori no tenia coneixement, llavors, de duplicitats . L’exalcalde assegura també disposar d’un informe del CSC que no hauria detectat irregularitats en la despesa. L’organisme, ha avançat, va decidir –sense que ell prengués part en la reunió que ho va decidir, ha precist- personar-se en el cas per si finalment s’ordena el rescabalament de dietes.

Com ja va declarar fa uns dies, Ferré considera la denúncia que ha impulsat a la investigació judicial com un "intolerable instrument de polititzar" el tema, un any després de deixar l’Ajuntament després de la derrota electoral de CiU. Confia que, com tres denúncies anteriors presentades per Ciscar, aquesta quedarà també arxivada pròximament. 

Investigat per construcció il·legal

D’altra banda, l’exalcalde ha explicat que també ha comparegut recentment al jutjat d’Amposta per declarar com a investigat per la construcció il·legal d’un habitatge a la zona dels Ullals de Baltasar, zona protegida del delta de l’Ebre. Ferré ha insistit que l’edificació "no és il·legal", perquè quan va ser aixecada l’any 2005 amb llicència de magatzem, la zona no formava part del PEIN i la Xarxa Natura 2000. "Si ara demanés llicència a l’Ajuntament, estarien obligats a donar-me-la", ha assegurat, tot emparant-se en la nova normativa que autoritza els "masets" a les Terres de l’Ebre.