Amb el lema "El tren connecta. El tren fa país. No perdem el tren", el dilluns 23 de maig ha començat una caa de microfinançament per donar suport al documental "Desconnectats" dirigit i produït

Dirigit i produït per un equip de professionals ebrencs, i amb una conferència de Germà Bel, reconegut expert en infraestructures, com a fil conductor. L’objectiu de la campanya és aconseguir 5.000€ però, també, donar a conèixer aquest projecte documental que reivindica la urgència i la importància del Corredor Mediterrani per a les Terres de l’Ebre, i per al país.

Em dic Toni Royo i sóc de Tortosa, treballo entre Tortosa i Barcelona, i amb la productora Filmsnòmades d’Amposta, que ja han produït dos documentals (Buda, l’illa del delta o Els que es quedaren) cofinançats per TV3, estem produint el documental Desconnectats sobre trens i desconnexions de les infraestructures al Corredor Mediterrani.

El Corredor Mediterrani és un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa del Mediterrani amb connexió als ports i que permeten transitar les mercaderies entre Almeria i la Frontera Francesa. Des de 1987, el Pla de Transport Ferroviari preveia la duplicació de la via entre València i Barcelona i la possibilitat de d’admetre velocitats fins a 200km/h. Tanmateix, estem a 2016 i encara hi ha un tram de via única entre Vandellòs i Tarragona, de 40 km, cosa que provoca retards dels trens, sobretot els regionals a destinació o origen de les Terres de l’Ebre perquè són els darrers en tenir prioritat de pas.

El coll d’ampolla de la via única entre Vandellòs i Tarragona no és només un problema per als ebrencs, sinó per catalans i valencians que ara estan desconnectats. Hi ha múltiples desconnexions, d’aquí el títol del documental. Els ebrencs estem desconnectats de Barcelona, Barcelona està desconnectada de València i viceversa, estem desconnectats de Madrid per l’injust tractament de les inversions en infraestructures, tots estem desconnectats d’Europa.

La idea de fer alguna cosa al voltant dels trens sorgeix el 2013. El maig de 2014 parlo amb Santi Valldepérez, de la productora Filmsnómades, per plantejar-li la idea de fer un audiovisual amb testimonis d’especialistes ebrencs i usuaris del tren de l’Ebre.

El projecte en un principi consistia en una exposició itinerant de fotografies i textos de les quatre línies de trens de l’Ebre junt amb un audiovisual senzill, però les dificultats per finançar-ho ens van portar a abandonar l’exposició i centrar les energies en l’audiovisual. Contactem amb Germà Bel, a finals de 2014, per presentar-li la proposta d’un documental que enllaçaria la història dels trens de l’Ebre amb les carències del Corredor Mediterrani. El primer semestre de 2015 filmem el tràiler i a partir d’aleshores ens posem a buscar finançament per tirar endavant el documental.

El projecte compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i diversos ajuntaments de l’Ebre. Per complementar el finançament han llançat una campanya de micromecenatge (vkm.is/desconnectats) per què qui vulgui pugui contribuir a cofinançar el documental. Les aportacions van dels 15 als 100€ i consisteixen en una sèrie de recompenses entre els quals hi ha camisetes, cartells, xapes, entrades o dinars, i l’assistència a la filmació de la conferència de Germà Bel al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta.

Desconnectats té dos nivells, per una banda explica el perquè de la desconnexió de les infraestructures del Corredor Mediterrani, i per una altra visibilitza l’aportació dels ebrencs a evidenciar aquesta desconnexió. Per això partim de l’aportació intel·lectual de Germà Bel, especialista en inversions en infraestructures, canareu i catedràtic a la Universitat de Barcelona, autor del llibre Espanya, capital París on fa un repàs de la història de les infraestructures per entendre el patró històric que ha guiat al govern espanyol en la seva concepció de les comunicacions. Es tracta de potenciar la capitalitat de Madrid a partir d’un disseny radial de les infraestructures que fa convergir sobre Madrid els trens d’alta velocitat i les autovies lliures de peatge, per això tot allò que no és radial, com ara el Corredor Mediterrani, no és prioritari per l’Estat espanyol. Aquesta estratègia és antieconòmica, si sabem que 40% del PIB de l’Estat espanyol es genera a l’Eix Mediterrani (Catalunya, País Valencià i Múrcia).

La Plataforma Trens Dignes Ebre és l’altre actor ebrenc que ha identificat les carències de les infraestructures i els serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre. Estem parlant dels retards en el viatge, la falta de manteniment de les línies, la falta de freqüències, les tarifes abusives, la incomoditat dels combois o el greuge comparatiu respecte d’altres territoris.

Bel i la Plataforma Trens Dignes Ebre han posat sobre la taula la problemàtica del Corredor Mediterrani, tant des del nivell acadèmic amb arguments econòmics i polítics, com des de la vivència de l’usuari. El documental vol visibilitzar l’aportació dels ebrencs a identificar els problemes i aportar solucions per una millora de les connexions ferroviàries en el Corredor Mediterrani.

A més, el documental explica la història dels trens de l’Ebre, les quatre línies que existeixen o han existit (FC Barcelona-València, FC Barcelona-Saragossa, FC de la Val de Zafán i Carrilet Tortosa-La Cava) per tal de visibilitzar l’aportació del tren al nostre territori en termes de construcció d’identitat i generació de vincles entre pobles i persones. A través del documental volem fer un homenatge a l’ús social del tren al temps que reivindiquem les bondats del transport públic i la mobilitat sostenible.

Per a filmar el documental, les fonts són molt variades: associacions, tècnics municipals, usuaris del tren, coneixedors del tren o ex treballadors. És increïble la quantitat de gent que continua vinculada sentimentalment al tren, molt sovint a través de les associacions però també aficionats o estudiosos que van per lliure. El tren desperta passions.

Hem fet un treball d’identificació de fonts (fotografies, testimonis i documents) a partir de les associacions vinculades al ferrocarril. A les Terres de l’Ebre destaquen l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova, i l’Associació d’Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre. Hi ha també el Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú i l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona.

També hem contactat amb el Centre d’Estudis Planers, l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, el Centre d’Estudis de la Terra Alta, el Centre d’Estudis d’Ulldecona o l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Faig menció especial a l’Associació Cultural del Matarranya que també m’han facilitat contactes i documents de referència. No podíem explicar la línia de la Val de Zafán sense parlar de les estacions a la comarca del Matarranya. És increïble la riquesa que tenen les Terres de l’Ebre amb aquests centres d’estudis locals.

Per la part dels especialistes universitaris hem contactat amb professors de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, i buscarem també contactar amb la Universitat de València.

Respecte a l’acabament del documental, el plantejament és acabar les filmacions que queden durant el 2016 i fer el procés de muntatge per poder estrenar durant l’any 2017. La difusió de Desconnectats es farà a partir de projeccions als municipis que estan cofinançant el documental però també a través d’un web interactiu.

El documental Desconnectats s’insereix dins d’un projecte transmèdia sota la fórmula d’un docuweb amb l’objectiu d’allargar la vida útil del documental i dotar-lo d’un aprofitament pedagògic als IES. Per això, hem ideat la creació d’un web interactiu on penjar el documental i on es bolcaran els continguts (entrevistes, fotografies i documents) generats durant el procés d’elaboració del documental.

Les desconnexions de manera pràctica les veiem a la carretera i als descarrilaments.

L’alta sinistralitat de la N-340 al seu pas per les Terres de l’Ebre està evidenciant un altre coll d’ampolla del Corredor Mediterrani: la carretera sense desdoblar entre l’aeroport de Castelló (Vilanova d’Alcolea) i l’Hospitalet de l’Infant, on comença l’autovia gratuïta A-7. En el 68% dels accidents mortals de la N340 han intervingut vehicles pesants. Cal saber que la Unió Europea aconsella desdoblar una carretera quan el tràfic supera els 12.000 vehicles. La N-340 suporta una Intensitat Mitjana Diària de trànsit (IMD) que supera els 17.000 vehicles als trams més conflictius de les comarques de l’Ebre, dels quals 4.500 són camions que transporten mercaderies. Mercaderies que

podrien circular per tren si l’Estat apostés per la xarxa ferroviària. Amb dades del 2014, es van transportar 10.000 milions de tones/quilòmetre per tren mentre que els camions en van transportar 200.000 milions de tones. El tràfic ferroviari de mercaderies a Espanya suposa el 5%, mentre que a Europa la mitjana és del 15% i a Alemanya supera el 20%.

Per les línies regionals R15 (Riba-roja d’Ebre-Barcelona) i R16 (Ulldecona-Tortosa-Barcelona) encara transiten combois de mercaderies. Tanmateix, l’insuficient manteniment de les vies per part d’ADIF, en el cas de la R15, ha provocat fins a tres descarrilaments entre els mesos de desembre de 2015 i febrer de 2016. Cada dia transiten per la R15 fins a dotze trens de passatgers i vint-i-cinc de mercaderies, entre els quals els combois que transporten carbó des de Tarragona fins a la central tèrmica d’Escucha a Terol. És imprescindible garantir, no ja la fiabilitat de la línia, sinó la seguretat d’un traçat que passa a prop de les instal·lacions de la central nuclear d’Ascó i la fàbrica d’ERCROS a Flix. I parlant de Flix, amb dades del 2002, el 21% del trànsit ferroviari intern de mercaderies a Catalunya tenia la fàbrica d’ERCROS com a destinació. Cada any, més de 200.000 tones de sal de les mines de Súria i Sallent, i 100.000 tones de fosfats desembarcats al Port de Tarragona són encaminades a Flix.