D’acord amb les dades del Servei de Protecció d’Incendis Forestals de la Generalitat, durant el període comprès entre els anys 2000 i 2015, les cremes agrícoles continuen encapçalant la llista de causes d’incendis forestals a les Terres de l’Ebre, amb gairebé un 29% dels casos, per davant d’altres d’origen desconegut, per llamps o intencionats –tots ells entre el 10% i el 20%-. En general, però, es tracta d’incendis poc rellevants pel que fa a hectàrees cremades: durant bona part dels anys analitzats la superfície total afectada no ha superat les 20 hectàrees. Quan s’originen, bona part dels pagesos avisen ràpidament els serveis d’extinció i intenten aturar-los en un primer moment. En aquest sentit, l’any 2005 resultar l’excepció, amb 200 hectàrees afectades: la meitat, corresponen a un incendi a la Ribera d’Ebre per la crema de branques d’olivera que no es va apagar i que el vent va escampar.

Més enllà del petit repunt d’aquest 2015, els vuit casos del total de 44 al 2014 –amb 7,26 hectàrees- o els menys d’una desena entre 2008 i 2010 confirmen una perceptible tendència a la baixa al llarg del temps. "Davant del fet que molts terrenys no es conreen i creix la continuïtat de la vegetació forestal hauríem de pensar el contrari. Però, en canvi, han disminuït, certifica Garcia. La "major sensibilització" dels pagesos i usuaris d’aquest mètode, així com el nou sistema de gestió de les autoritzacions, amb la participació activa dels ajuntaments, han resultat claus, segons apunta. També les mesures de prevenció i vigilància –incloent l’enviament de missatges SMS als titulars de les autoritzacions per advertir-los dels dies de risc o, fins i tot, suspenent el permís-.

Satisfet per aquesta evolució, Garcia recorda, però, que els sinistres originats per aquesta activitat continuen produint-se amb certa freqüència i que les seves causes solen ser les mateixes, majoritàriament, "descuits": cremes grans de restes que no s’apaguen a l’abandonar la finca, encendre el foc amb vent que les espurnes poden propagar a la vegetació propera o fer les fogueres sobre un terra amb vegetació, que es pot acabar estenent a les zones forestals o agrícoles pròximes. "És important que es compleixin estrictament les mesures preventives per evitar-los", remarca. La Generalitat va prohibir aquesta pràctica en zones forestals i les seves proximitats des del passat 15 de març, si no s’aconsegueix un permís especial, pel risc que pot suposar en aquests moments.

Risc d’incendi "preocupant"

De fet, els mapes de sequera i informes de risc d’incendis forestals a les Terres de l’Ebre que elaboren els Agents Rurals dibuixen una situació extremadament complicada i "preocupant" aquesta primavera i, sobretot, de cara a l’estiu. "Hem patit una sequera basta important durant la tardor i l’hivern", apunta Garcia. Concretament, de forma generalitzada les precipitacions al territori s’han quedat per sota del 60% de la mitjana –en alguns punts de la serra del Boix entre Tortosa, Camarles i el Perelló no ha arribat ni al 40%- entre els sis mesos de tardor i hivern. Una xifra que ha estat inferior al 30% durant els tres primers mesos de l’any al Baix Ebre i el Montsià. A la manca de precipitacions, remarca, s’han afegit episodis de mestral "bastant potents i llargs" al final de l’hivern, contribuint a assecar encara més el terreny i la vegetació. 

"En aquests moments, després de la tardor i l’hivern, hauríem d’estar en una bona situació, però la vegetació està força malament. Si durant la primavera no plou força més per sobre de la mitjana arribarem a l’estiu en condicions de sequera i un estat de la vegetació molt dolents per al risc d’incendi", alerta el cap dels Agents Rurals. Els matolls típics de la vegetació mediterrània autòctona, com el romaní, la farigola o les argelagues, es troben "molt secs" i l’herba a dures penes creix. Les previsions de les agències meteorològiques coincideixen a assenyalar que aquest escenari de sequera i d’escassetat de pluges es mantindrà durant els pròxims mesos. 

Aquesta complexa situació climatològica no s’ha traduït, de moment, en un increment del nombre d’incendis registrats a les Terres de l’Ebre durant el primer trimestre d’aquest 2016: se n’han declarat catorze en total –onze dels quals forestals-. Durant el mateix període de l’any passat van ser setze –set d’ells forestals-. Malgrat això, entre aquests últims mesos de gener i març, els Agents Rurals han activat en 75 ocasions el nivell 2 del Pla Alfa, que estableix mesures de control, prevenció i vigilància exclusives de possibles incendis forestals en relació amb les condicions ambientals i el terreny. Les activacions del nivell 2 durant el primer trimestre de 2015, tot i registrar un nombre lleugerament superior d’incendis, van ser de 30. El cos treballa ja en els preparatius dels procediments per a l’activació a l’estiu del nivell 3 del pla, que inclouen el tancament d’accessos als massissos de Cardó-Boix i dels Ports.