Tot i que la seva materialització es pot allargar encara durant un mínim de dos o tres anys, la derogació del Pla Especial Urbanístic que afecta la façana fluvial d’Amposta s’ha convertit en una de les prioritats del govern municipal en aquest àmbit i, especialment, en el context de les mesures per recuperar el barri de la Vila, que abasta tot el sector més antic de la ciutat, entre el Castell i el canal de la dreta fins al riu. L’alcalde, Adam Tomàs, ha revelat que després d’una reunió la setmana passada amb els responsables de Costes a Catalunya, la solució a aquest enrenou urbanístic, heretat del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) aprovat el 2008, passa per catalogar aquests tretze immobles com a BCIN i derogar el Pla Especial. 

L’actual planejament preveia convertir aquest espai de façana fluvial –que inclou també un tram de l’antiga muralla- en una zona verda, atès que es troba de ple dins de la servitud de sis metres de la servitud de la zona marítimo-terrestre tocant a l’Ebre. Segons Tomàs, el Pla Especial es va proposar alliberar l’espai per la via d’impedir la pràctica totalitat dels usos i actuacions als immobles –el planejament no permet atorgar llicències- perquè s’acabessin degradant i enderrocant. Ara, Costes hauria acceptat posar a la pràctica una solució similar a l’aplicada a Cadaqués (Alt Empordà), protegint els edificis com a BCIN i traslladant la franja de la zona marítimo-terrestre al carrer posterior. "Això possibilitarà que podrem protegir la zona existent. Evitarem la degradació perquè podrem demanar la gent que actuï i tingui més usos dels actuals. Si està catalogat com a BCIN ens podrem acollir a ajuts com els de l’1% Cultural per poder rehabilitar la façana", ha subratllat l’alcalde.

Però més enllà de la façana fluvial, la problemàtica per la degradació del barri de la Vila en el seu conjunt ha entrat de ple en l’agenda municipal, especialment, després que l’Associació de Veïns hagi elaborat un dossier on alerta sobre l’estat de molts edificis i dels espais públics. Concretament, assenyalaven l’estat de deteriorament d’una cinquantena d’immobles, molts dels quals de propietat municipal, altres de bancs i alguns privats, també amb problemes per conflictes legals derivats d’herències. Una situació que, assegura l’equip de govern, ja tenien en compte i que no descarten que pugui acabar afectant altres zones, com el barri del Grau, si no es prenen mesures.

En aquest escenari, i de forma conjunta amb l’Associació de Veïns, Tomàs ha verbalitzat el seu compromís d’actuar a l’espai per aturar la galopant degradació urbanística exposada. La primera d’aquestes actuacions, a més curt termini, passa per adquirir un habitatge vell del carrer Sant Roc, que es troba al costat d’un ja de propietat municipal, per enderrocar-lo i obrir una plaça –un espai obert els usos del qual s’acabaran definint amb posterioritat- que connectaria amb la plaça de l’Ajuntament a través d’un carreró lateral de l’església. Una obra, que segons el regidor d’Urbanisme, Tomàs Bertomeu, es pot materialitzar durant els pròxims mesos amb un cost d’uns 200.000 euros. També s’ha detectat la necessitat d’actuar a curt termini en un espai del carrer Fossat.

Crear habitatge "públic"

A més llarg termini, però, la voluntat del consistori passa per promoure la rehabilitació de bona part d’aquesta cinquantena d’habitatges i la reordenació dels espais –alguns podrien ser enderrocats-, fent ús d’algun instrument de gestió o societat municipal, després de la dissolució de l’entitat urbanística municipal GURSAM. Sense cap convocatòria de la llei de Barris a la vista, Tomàs ha assumit públicament el compromís d’actuar tant econòmicament –promovent i recuperant edificis comercials- com urbanísticament, al mateix temps que es negocia amb els propietaris privats i s’estableix un criteri d’actuació unitari a la zona per evitar disparitats en alçades o característiques. L’objectiu final, apunta, és crear un parc d’habitatge "públic", però no estrictament "social": "no volem crear ghettos". L’alcalde recorda que, mentre països com França l’habitatge públic arriba al 17% del parc immobiliari, a Catalunya està per sota de l’1%. L’operació, argumenta, permetria la rehabilitació, posar a disposició de la ciutadania habitatge amb un cost "baix" o "assequible" així com afavorir l’activitat d’arquitectes i constructors locals. 

L’associació de veïns del barri de la Vila ha mostrat la seva satisfacció per l’anunci d’aquestes actuacions i han celebrat que l’Ajuntament ja estigués treballant de forma paral·lela en el moment de denunciar la situació del barri i fer públiques les seves demandes. "De moment, si poden comprar aquesta casa i enderrocar-la, ja és molt important. Hi ha coses a llarg termini, que en tres anys encara no estaran fetes, però el que és important és començar a treballar", ha subratllat el president de l’entitat veïnal, Ramon Peris, qui ha apostat per "fusionar coneixements" amb el govern municipal per solucionar els problemes d’aquest àmbit.