Otto Ozols, un periodista que col·labora amb diversos mitjans de comunicació de Letònia, ha emprés aquest dilluns un recorregut d’uns 400 quilòmetres resseguint la Via Catalana que va unir el país amb una cadena humana, des d’Alcanar (Montsià) fins al Pertús (França), l’11 de setembre de 2013. Agraït per la primera rebuda que ha tingut a les Terres de l’Ebre, el periodista ha explicat que ha començat a descobrir una terra que se sap inspiradora de grans genis la qual ha volgut conèixer amb profunditat atret, sobretot, per les similituds en els símbols de les cadenes humanes per l’autodeterminació, un dret que Ozols considera que també ha de servir per a Catalunya com va servir per a les repúbliques bàltiques. El periodista vol que aquest viatge sigui també un homenatge als catalans que van anar a participar en la via bàltica a finals dels anys 90. 

Ozols rebrà el suport arreu del país dels voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que l’acullen i l’acompanyen en els períodes entre cada caminada. La seva principal meta és completar el recorregut però també té com a repte explicar com és el país, des del contacte amb la gent normal i més enllà de Barcelona. Enamorat ja del paisatge ebrenc ha assegurat que tornarà al territori. De moment, té previst arribar a el Pertús el 22 d’abril i retornar a Barcelona el 23 d’abril per viure el Sant Jordi a la capital catalana, "una gran tradició" que li agradaria exportar a Letònia.

Ozols ha criticat que els polítics europeus estiguin utilitzant una doble rasant per posicionar-se sobre el procés català. "Com un ciutadà normal espero que els nostres polítics honestedat i no dobles rasants. Si parlen de democràcia, espero democràcia, si parlem d’estendards morals i ètics, espero aquests estendard. No hi ha lloc per dobles morals en polítics honestos. Si els nostres països es van construir a través de l’ autodeterminació, hem de donar suport al països que demanen el mateix. Aquesta és la meva expectativa davant els nostres polítics", ha defensat el periodista. Ozols ha explicat que li va recriminar al ministre d’afers exteriors dels seu país que, fa uns dos anys, esquivés la pregunta sobre el procés català atribuint-lo a un "problema intern de l’estat espanyol". El periodista li va recordar al ministre letó, que així ho va reconèixer, que no li hauria agradat i li hauria enfadat, aquesta mateixa resposta, fa 25 anys, quan Letònia lluitava per la seva independència de la Unió Soviètica.