S’inicia una prova pilot per fer un drenatge més eficient i eliminar els problemes de salinització dels camps d’arròs del delta de l’Ebre

-La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, acompanyada pel director dels Serveis Territorials del departament a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, ha visitat les actuacions per posar en marxa una prova pilot per realitzar un drenatge eficient dels arrossars del delta de l’Ebre

La directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, acompanyada pel director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Jesús Gómez, ha visitat avui les actuacions per posar en marxa una prova pilot per realitzar un drenatge eficient dels arrossars del delta de l’Ebre. En total, es drenaran 60 hectàrees d’arrossars de l’hemidelta esquerre, a prop de la zona de la urbanització de Riumar, a Deltebre.

La directora general ha explicat que l’objectiu del drenatge és eliminar els problemes de salinització que es produeixen en els camps d’arròs, especialment en les zones més profundes del sòl. "Aquesta prova pilot ens permetrà obtenir dades i adquirir l’expertesa per ampliar aquesta metodologia a altres zones del delta i arribar a les 15.000 hectàrees, fet que suposaria un 70% del total dels camps de cultiu d’arròs de la zona", ha afirmat Guillaumes.

La directora general també ha subratllat la col·laboració en aquesta iniciativa de les comunitats de regants i s’ha mostrat convençuda que la prova pilot "ens permetrà obtenir la màxima informació per valorar l’efectivitat del sistema de drenatge i tenir els màxims coneixements sobre gestió i adaptació al terreny".

Aquesta actuació s’emmarca dins l’Estratègia Delta desenvolupada per la Generalitat a fi de revertir la subsidència, la regressió i la pèrdua d’hàbitats del delta. Aquesta prova pilot compta amb la participació de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre, i és bàsica per assegurar la productivitat dels arrossars davant de la pujada progressiva del nivell del mar. Les previsions apunten que l’any 2100 el nivell del mar en aquesta zona s’haurà incrementat 80 centímetres, fet que suposa que el 70% dels camps d’arròs actuals es trobaran per sota del nivell del mar.

"Per això és important que ens avancem amb l’Estratègia Delta, no només per fer front a escenaris futurs, sinó també per abordar problemàtiques que ja tenim avui com ara la salinització", ha afirmat Elisenda Guillaumes.

La salinització afecta especialment les zones a prop del mar i al voltant de les basses, i, per això, aquestes àrees haurien de ser les primeres on caldria instal·lar els drenatges.

En el marc de la prova pilot, s’instal·laran una sèrie de tubs de drenatge que se situaran entre 1,3 i 1,5 metres de profunditat. Aquests tubs es comunicaran amb un col·lector que, alhora, està connectat a un pou de bombament, que podrà funcionar les 24 hores del dia i des d’on s’extraurà l’aigua que va al desguàs.

El terreny on es desenvoluparà la prova pilot té zones arenoses i d’altres argiloses, cosa que permetrà obtenir informació del conjunt de la tipologia de sòls presents al delta. El tipus de substrat sobre el que s’aplica el drenatge és important perquè condiciona la separació entre línies dels tubs, però també perquè actuen de manera diferent quan es realitza "la neteja" per eliminar les sals de les terres. Per això, el Servei de Sanitat Vegetal farà un seguiment dels camps i els compararà amb d’altres propers que emprin el mateix sistema de cultiu. Es farà control de la salinitat i de la capacitat productiva, però també de l’aplicació de nova metodologia de lluita contra el cargol poma i les males herbes.

Així mateix, també s’estudiarà quins hauran de ser els períodes més òptims per al funcionament del sistema de bombament i adequar-lo a les diferents zones del delta.

1,3 M € anuals adreçats a mesures per fer front al cargol poma

En el marc de la prova pilot, s’instal·laran una sèrie de tubs de drenatge que se situaran entre 1,3 i 1,5 metres de profunditat

Les obres del drenatge també serviran per al control del cargol poma al marge esquerra de l’Ebre. La finalitat és poder eixugar ràpidament el sòl quan calgui, per exemple després d’un tractament d’aigua salada, durant l’hivern, en la sembra en sec, disminuir el calat de l’aigua dins els desguassos, controlar l’aigua en l’aplicació correcta de saponines (substància per tractar el cargol), etc. Afavorir un control més exhaustiu del maneig de l’aigua dins la parcel·la i desguassos reduirà el focus i la propagació de la plaga.

A més d’aquesta mesura, durant el període 2024-2026, el Departament d’Acció Climàtica té previst destinar 1,3 M € anuals al control i l’erradicació de la plaga: 81.820 € a neteja de maquinària, 190.000 euros a tractaments d’aigua de mar després de la collita (125.000 al marge dret del delta i 75.000 a l’esquerre) i 400.000 € a la retirada manual del cargol poma en desguassos i assessorament sobre tractaments de saponines (270.000 € al marge dret i 130.000 € a l’esquerre). També cal sumar-hi 450.000 € en subvencions als agricultors per a la compra de saponines i 165.000 € a la recerca aplicada de l’IRTA, concretament per dur a terme un estudi de seguiment de l’aplicació de saponines en desguassos i aconseguir el registre com a substància bàsica davant de la comissió europea.

Prop del total de camps infestats en tractament

A finals de 2023, hi havia 639 hectàrees corresponents a 144 camps d’arròs infestades. D’aquestes hectàrees, a començaments de l’any 2024, s’han començat a tractar 597 hectàrees corresponents a 93 camps d’arròs. A més, hi ha 184 hectàrees lliures de cargol poma, 47 més que l’any 2023.

En relació amb els darrers tres anys, durant els quals no s’ha pogut aplicar tractament d’aigua de mar després de la collita a causa de l’encadenament d’obres en drenatges i la manca d’aigua per la sequera, el nombre d’hectàrees infestades s’ha multiplicat per 5: ha passat de 120 hectàrees l’any 2022 a 600 l’any 2024. Les noves deteccions s’han produït en plantacions molt grans.

L’arròs ocupa unes 20.000 ha del delta de l’Ebre

El delta de l’Ebre és un espai natural de gran importància mediambiental, on el cultiu de l’arròs ocupa unes 20.000 ha. Aquest cultiu està afectat greument des de l’any 2010 pel cargol poma (Pomacea sp.), plaga de quarantena a Europa i espècie exòtica invasora.

Per lluitar contra el cargol poma, el Departament d’Acció Climàtica treballa conjuntament amb tot el sector arrossaire i les entitats mediambientals del delta de l’Ebre dins de la Comissió Tècnica de Seguiment del Cargol Poma al delta de l’Ebre. Fins a l’any 2022, aquest treball es va fer dins el marc d’un Grup Adhoc cofinançat per la UE, amb representants també del sector, que va suposar 5M € durant 5 anys.