Recta final per començar demà la campanya de les municipals 2023

La tradicional predilecció de l’electorat ampostí per les àmplies majories i, particularment, per les absolutes, ha dibuixat escenaris polítics monocolors al consistori de forma invariable des de 1991. El triomf d’ERC al 2015 va confirmar precisament aquesta tendència però amb un canvi de protagonistes. Fa quatre anys, fins i tot, l’ascens incontestable dels republicans va estar a punt d’esborrar del mapa municipal els hereus polítics de l’antiga CiU de Joan Maria Roig -rebatejats com a Junts-, l’espai que durant dècades va dominar la política a la ciutat.

Ara com ara, pocs dubten que Tomàs tornarà a vèncer a les urnes el pròxim 28 de maig després d’arrasar fa quatre anys amb més de 6.000 vots -sis cops més que la segona força-. La incògnita és saber si ho tornarà a fer revalidant la majoria suficient per governar sense dependències externes o s’obrirà un nou escenari que requerirà acords. Els mateixos republicans assumeixen com a virtualment impossible repetir els resultats de 2019. Però confien tornar a mobilitzar l’electorat que els va fer confiança llavors i resistir per sobre de la línia dels onze regidors que marca la majoria absoluta.

Malgrat tot, no ha estat un mandat plàcid per a ERC, com fa quatre anys podien pressuposar propis i estranys. El govern municipal s’aferra als estralls de la pandèmia de la covid-19 com el factor explicatiu d’una certa inacció en determinats àmbits de la gestió municipal. Especialment, en matèria de manteniment de la via pública, un dels principals retrets, que vol contrarestar habilitant grans partides de recursos específiques el pròxim mandat. Tomàs fa bandera de la recuperació de la façana fluvial, la compra i transformació de l’edifici del Sindicat així com la creació de prop de 1.200 llocs de treball a través de diferents iniciatives públiques i empresarials que ha canalitzat el govern municipal.

L’alcalde confessa que aquest serà, finalment, el mandat del relleu. Inés Martí i Núria Marco prenen protagonisme en una llista on només dues persones repeteixen en els dotze primers lloc. Més enllà dels canvis de posició de destacats membres de l’actual govern, sobresurt el fitxatge d’Anna Tomàs, que va abandonar les files del PSC fa poc més d’un any mantenint el lloc de regidora, en el número dotze.

Ciscar pesca en el descontentament

Amb la desfeta del projecte postconvergent, German Ciscar i el seu partit Som Amposta ha liderat pràcticament en solitari l’oposició durant aquests quatre anys. Dedicat a marcar distàncies amb el seu passat com a cartell electoral de l’antiga Plataforma per Catalunya, els dos regidors de la formació no han evitat públiques agres i pujades de to confrontacions amb el govern de Tomàs als plens municipals.

Ciscar ha intentat fer seu el descontent d’alguns sectors de la ciutadania en aspectes com la neteja de la via pública sense deixar de retreure la manca de transparència en la gestió municipal davant la gran majoria republicana o l’escàs volum d’inversions reals durant els últims anys. També, i responent a les queixes veïnals per ocupacions d’habitatges, proposa la contractació d’empreses que es venen com a especialitzades en contra d’aquest fenomen -a les quals s’acusa sovint de vinculacions amb l’extrema dreta- i aposta per mesures controvertides com l’establiment de controls d’accés als edificis.

L’acompanyen a la llista el president del partit, Josep Dalmau, com a segon, i un dels fitxatges més sonats de la precampanya ampostina: l’exregidora del govern de CiU Maria del Mar Panisello, en el número quatre. Ciscar assumeix que Som Amposta tindrà un paper decisiu si els republicans no aconsegueixen la majoria. No descarta seguir a l’oposició i rebutja expressament pactar amb l’exalcalde i candidat de Junts per Amposta, Manel Ferré, a qui va denunciar per irregularitats en el cobrament de dietes de forma simultània per part de diverses administracions.

El PSC busca recuperar-se dels sotracs

El PSC, partit que va arribar a governar l’ajuntament en dues ocasions durant els anys 80 del segle passat, ha viscut uns últims quatre anys especialment complicats. Primer, amb la marxa a la Diputació de Tarragona de l’últim cap de llista, Francesc Miró, pocs mesos després de les eleccions de 2019, en els quals va repetir el mateix nombre de dos regidors. En el tram final del mandat, la baixa de la llavors portaveu Anna Tomàs, que va conservar l’acta com a regidora no adscrita i ara es presenta ara amb ERC, va deixar noquejat el partit.

Ara, i de la mà de l’expresident del CF Amposta, Jordi Pérez, els socialistes volen renovar la confiança en les seves pròpies forces. Pérez, un home planer i de perfil polític discret, no oculta que una part important de les seves expectatives electorals es basen en la capacitat d’arrossegament del vot que pugui efectuar la identificació de sectors de la població amb el govern socialista de Pedro Sánchez. Fins i tot, el programa electoral dels socialistes ampostins vol apostar, obertament, pel mateix tipus de polítiques que aplica l’executiu estatal.

Crític amb la "patrimonialització" dels càrrecs quan acumulen molt anys, Pérez fa bandera de la renovació. A la llista, l’acompanyaran professionals reconegudes del món sociosanitari, com Maria José Gómez, al costat d’històrics del socialisme ampostí, com Gabriel Perles, en el número 3, l’exdiputada al Congrés Lluïsa Lizárraga, en el sis, o l’actual responsable del Servei de Costes a Tarragona, Toni Espanya, en el set.

Junts recupera Manel Ferré

Desarmat i sense lideratge clar des de fa vuit anys, l’espai postconvergent recupera l’exalcalde Manel Ferré com a candidat de la marca Junts per Amposta. El seu ha estat un dels noms destacats d’aquesta precampanya. Ferré, que va abandonar la política municipal després d’un mandat carregat d’escàndols i de ser derrotat de forma contundent per Tomàs a les urnes el 2015, es presenta ara com una víctima d’una "campanya mediàtica" orquestrada contra la seva persona. El fet de continuar mantenint la condició d’investigat pel cas del cobrament irregular de dietes quan era alcalde, que molt probablement arribarà a judici, segons reitera, tampoc l’ha fet reconsiderar en cap moment el seu retorn.

President del Consorci de Salut i Social de Catalunya, la qualitat dels serveis sanitaris i, en concret, la gestió municipal de l’Hospital Comarcal d’Amposta seran alguns dels seus principals ariets electorals per tractar d’erosionar ERC, juntament amb la seguretat ciutadana. Ferré, que durant el seu mandat com a alcalde va veure com la Guàrdia Civil irrompia al centre hospitalari i a l’Ajuntament per investigar la corrupció al voltant de Sagessa i el grup Innova -un cas, remarca, pel qual cap càrrec del seu govern municipal va ser imputat-, creu que els "amiguismes" castigaran Tomàs i clama contra el que considera una "Amposta subsidiada" davant l’empenta empresarial que detecta a Tortosa o l’Aldea.

L’exalcalde convergent, que va intentar sense èxit encapçalar una llista unitària per fer front a Tomàs i s’obre a tot tipus d’aliances postelectorals, s’ha envoltat d’una llista integrada als primers llocs per joves amb poca experiència en la política municipal com l’emprenedor Èric Esteban, en el número dos, i Gemma Cid, procedent del món educatiu, en el tres.

Evitar les majories

Situats, anys enrere, en una òrbita política compartida amb Junts, la llista municipalista Ara Amposta (Ara Pacte Local) concorre als comicis com a hereva dels drets electorals del PDeCAT, obtinguts fa quatre anys amb la marca Junts. El seu candidat, Pau Pujol, no renega d’aquests orígens, però marca totes les distàncies possibles amb Ferré. La formació aspira a contribuir al trencament de les majories absolutes que han governat la ciutat durant 34 anys, com una fórmula de govern que veu del "segle passat", i carrega contra els vicis dels "partits grans".

Pujol aposta per un discurs de "transversalitat" i donar resposta a les preocupacions per la neteja o la seguretat ciutadana del veïnat. Ho farà amb una llista en la qual tindrà com a número dos qui va ser candidata municipal de Ciutadans l’any 2019, l’advocada Cecília Castelló.

Comunistes antitaurins

Altres candidatures que concorreran als comicis del 28 de maig a Amposta són la presentada pel Partit Comunista dels Comitès Catalans, encapçalada per Albert Santín. De matriu marxista i independentista -amb llaços amb el govern d’Aleksandr Lukashenko a Bielorússia-, és l’única llista que ha proclamat obertament tallar el finançament municipal dels actes taurins si arriba al govern de la ciutat.

També presenta candidatura a Amposta el partit d’ultradreta Vox. El seu cap de llista, Rafael Gilabert, va concórrer com a número onze de la candidatura de Podemos a l’Aldea (Baix Ebre) fa quatre anys.