Un pla de protecció regrc natural del Delta de l’Ebre 40 anys després de la seva creació

 Quatre dècades després de la seva creació, el parc natural del Delta de l’Ebre tindrà un Pla de protecció específic que establirà les normes bàsiques d’accés, usos i gestió de l’espai natural protegit. El procés de redacció es posarà en marxa durant el primer trimestre d’aquest pròxim 2024. Ho ha anunciat aquest divendres el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, amb motiu dels actes del 40 aniversari de la creació del parc natural. Segons ha precisat, tots els "agents interessats i gent que viu al Delta", tal i com ja tenen el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o la zona terrestre del parc natural de Cap de Creus.

"És aquella eina que fa 40 anys que havíem de tenir, que algú ens deia que ens hauria de fer vergonya que no la tinguem. De fet, de tretze parcs només la tenen tres. Hem de passar de l’època de delimitar parcs a explicar com hem de viure aquí i quines són les regles del joc i les hem de construir entre tots", ha afirmat el conseller, tot apel·lant a extrapolar el model de recerca de consensos a la zona, posant com a exemple l’Estratègia Delta. En aquest sentit, s’ha compromès que el document recollir totes les "sensibilitats" del Delta.

Segons ha concretat el Departament, el pla regularà aspectes com les "actuacions detallades de conservació i gestió del medi natural, la regulació de la circulació motoritzada en espais sensibles, l’ordenació de l’ús públic i quins usos estan admesos o no en l’espai". El defineixen com un "instrument indispensable per millorar la governança" de l’ens de protecció.

"Fins ara, molts dels espais naturals ordenaven els seus usos sota el paraigua de normatives genèriques o sectorials amb la dificultat afegida que això comporta en el dia a dia de la gestió, però no disposaven d’un pla propi. El pla de protecció permet disposar d’una ordenança pensada ’ad hoc’ per a cada espai natural concret, tenint en compte la normativa ambiental i de conservació vigent, les necessitats del territori i la idiosincràsia i competències de cada parc natural", ha assegurat Mascort a través del comunicat.

Tot plegat, ha remarcat Acció Climàtica, ha de permetre millorar la gestió efectiva de l’espai i fer-la "més garantista" superant les polítiques de preservació "declaratives" de les dues últimes dècades. "En definitiva, es tracta d’endreçar i posar en negre sobre blanc, en un document formal, què es pot fer i què no es pot fer dins d’un espai natural protegit, incloure allò que ja s’ha anat consensuant i acordant fins ara i detectar les noves necessitats de futur", ha manifestat Mascort.

El conseller ha fet l’anunci en el marc de l’acte institucional de celebració dels 40 anys del parc natural, que ha tingut lloc a l’auditori d’Amposta. Ha recordat l’amenaça que suposa per a l’espai el canvi climàtic i el creixement del nivell del mar, tot apel·lant a fer els "canvis" necessaris per definir quin és el Delta que cal preservar de cara el futur.

Un parc en 39 dies

Un sainet a càrrec del grup Delta Teatre ha servit per recordar la mobilització veïnal per salvar la llacuna del canal Vell que va precedir la seva posada en marxa. "Als 39 dies de manifestacions tenien parc natural. És un rècord", ha subratllat en el seu discurs el director de l’ens, Francesc Vidal. El decret va ser publicar el 4 d’agost de 1983.

Era un moment, segons han recordat als seus discursos l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, i el president de la Junta Rectora del parc, Dani Forcadell, en el qual la "consciència ecològica" era inexistent en els termes que es coneix actualment. Han recordat com, per exemple, molts veïns llençaven directament les deixalles al canal o remenaven amb les mans productes fitosanitaris altament contaminants.

El paper conservacionista del parc natural del Delta de l’Ebre, però, no ha estat sempre acollit amb comprensió per part de determinats sectors productius i extractius de l’espai natural. De fet, alguns veien -i, en alguns casos, segueixen veient- el seu paper com a limitador de les activitats humanes, econòmiques i socials.

Visió "moderna i integradora"

"Tot i que per les circumstàncies de la seva creació els conflictes potser eren d’esperar. El parc natural no va néixer amb una visió restrictiva, sinó moderna i integradora dels espais naturals protegits, on la conservació dels espais naturals s’havia de compatibilitzar amb les activitats tradicionals, la coneixença i el gaudi de l’espai", ha elaborat Vidal, tot recordant la voluntat que la zona es convertís en un "exemple per a la societat de convivència i sostenibilitat".

Però, segons ha recordat, al Delta "tampoc podia ser d’una altra manera". Entre d’altres coses, perquè més enllà de l’interès ambiental i per a la conservació, l’"ampli mosaic d’hàbitats" se situa dins d’un espai modelat per una "dilatada utilització humana": pesca, caça, ramaderia i, sobretot, el conreu de l’arròs, que ha esdevingut l’element que millor ha exemplificat la simbiosi entre interessos productius i biodiversitat.

Actualment, el parc abasta més de 8.700 hectàrees i es reconegut com un dels espais naturals més rics en biodiversitat d’Europa i de la conca Mediterrània, amb més de 760 espècies de flora, més de 350 d’ocells, 21 espècies de mamífers i un centenar d’espècies de peixos, entre d’altres. A més, en la seva àrea d’influència, hi viuen més de 62.000 persones, entre els municipis de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita, l’Aldea, l’Ampolla i Camarles.