El Parc del Mussol d’Amposta, d’abocador il·legal durant anys a reserva de la biosfera del municipi

Un munt de fems on es podien trobar electrodomèstics, restes de construcció i parabrises de cotxes ha esdevingut un espai rehabilitat en el qual la natura es va recuperant a ritme de vertigen. Sembla el resum per una pel·lícula estrenada al festival de cinema independent de Sundance, però no té res a veure amb Utah, sinó que l’escenari del guió és el Parc del Mussol d’Amposta. Aquesta finca municipal de set hectàrees era un abocador il·legal que servia de pati traster i ara acull el projecte de regeneració de la biodiversitat d’Aula i Natura, un cop signat l’any passat amb l’ajuntament el conveni que els ha de permetre tenir la custòdia d’aquesta superfície per poder-la gestionar durant els pròxims 20 anys.

L’entitat té com a caps visibles el director de formació, Abel Julien, i el director de l’actuació que s’està duent a terme a la capital del Montsià, Ferran Latre. Aquest darrer no amaga sentir-se "molt orgullós" per la feina que s’està duent a terme. "Una cosa és que un municipi et deixi un espai en condicions per poder-hi treballar i una altra cosa és el que estem fent aquí, convertir un forat negre en una zona viable per a la regeneració de la flora i fauna". En aquesta mateixa línia, l’alcalde, Adam Tomàs, reconeix que "una de les situacions més complicades de gestionar quan vam entrar a govern el 2015 va ser haver de fer front a l’abocament ingent regular que s’havia permès en una finca municipal durant anys. Després d’haver reduït el volum de brossa, al maig del 2022 l’ajuntament va tancar l’acord de custòdia amb Aula i Natura que fa que avui ja tinguem un espai referent com a microreserva de fauna".

Latre reconeix que posar la finca en unes condicions mínimes, un cop clausurat l’abocador i replantat amb pins per esborrar les empremtes del delicte, "va requerir l’ajut de la maquinària municipal, des d’una excavadora a camions per emportar-s’ho tot. Nosaltres sols no podíem fer-ho. A més, cal recordar que aquest terreny també va resultar afectat per l’incendi d’ara fa dos o tres anys". Aquest era el punt de partida amb el qual l’entitat es va trobar, i que ha capgirat amb poc més d’un any ("la natura és molt agraïda") gràcies a la seva tasca de seguiment científic i planificació dels recursos i la col·laboració, en forma d’assessorament, del Parc Natural del Delta, el Museu de les Terres de l’Ebre, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Institut Català d’Ornitologia.

Va ser Latre qui va presentar davant el consistori la proposta de renaturalització finalment acceptada de bon grat. L’objectiu és regenerar la biodiversitat i facilitar el retorn de les espècies autòctones. Per a fer-ho possible, explica Julien, "hem instal·lat menjadors d’ocells, refugis per a ratpenats i hem mantingut els arbres morts per convertir-los en biòtops que serveixin d’aixopluc a musaranyes, eriçons i altres espècies". Tanmateix, han decidit tallar el ramatge dels pins cremats durant l’incendi (que combustionen ràpidament l’acumulació de resina) de cara a evitar riscos per a les persones. Alhora han creat una petita bassa (prèvia a una de més gran que està en previsió amb canyís i plantes) amb material de cautxú pensant per als gripaus i les granotes i per permetre l’abeuratge dels ocells. El problema, però, és que els senglars l’han fet seu esdevenint uns llogaters problemàtics. Julien també apunta la conversió d’una zona de gespa gairebé salvatge en una pradera i jardí per a papallones. Els resultats estan superant expectatives, i ja s’han pogut fotografiar de nit amb càmeres sensibles al moviment guineus, teixons i cabirols.

Segons explica Latre, aquest retorn a la vida d’un terra en plena agonia ha de permetre complir tres objectius. El primer "és de caràcter divulgatiu. Hem de fer veure a la gent que fa falta que se’n vagin al mig de l’Amazònia per col·laborar en la conservació de la biodiversitat. El segon és estimular projectes fets des del territori. Nosaltres els deixarem les claus i qui vulgui podrà venir a estudiar les plantes o el que calgui. I finalment es tracta de demostrar que, en espais semiurbans i a exemple del que es fa en altres països d’Europa, es poden dur a terme grans canvis en matèria de biologia".

El conveni amb l’ajuntament contempla 5.000 euros anuals, si bé enguany i probablement el següent la quantitat rebuda per Aula i Natura puja a 20.000 euros per facilitar tant l’adequació com la instal·lació de tanques perimetrals.

Fon Ebredighital