Instal·len trampes per capturar senglars i evitar els danys que provoquen al delta de l’Ebre

 - Els senglars estenen el seu radi d’acció cap al delta de l’Ebre, on posen en risc espècies protegides i l’ecosistema de l’espai natural. Per evitar els danys que causa aquesta cop més freqüent presència, el Departament d’Acció Climàtica ha instal·lat sis gàbies trampa per atrapar-los i reduir-ne la població. Els paranys, segons remarquen, s’instal·len en espais on els caçadors no poden organitzar batudes i s’estan mostrant efectius. Des del setembre passat, s’han capturat ja 22 exemplars. Segons el parc natural la densitat de senglars a la zona encara no és molt elevada, però remarquen que la seva acció depredadora pot causar danys greus a la fauna, principalment ocells protegits que nidifiquen al terra, així com altres afectacions.

Dins del pla de xoc que es desplega entre 2022 i 2025 per frenar els danys en l’agricultura i l’entorn natural que produeixen diverses espècies, especialment els senglars, el Departament ha instal·lat aquest dilluns al matí una gàbia a la zona dels ullals de Baltasar. Allí s’ha començat a detectar la presència habitual de senglars. Està previst que en breu se n’instal·li una segona, que se sumarà a les sis que ja es troben operatives en espais protegits del delta de l’Ebre.

El director dels serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, ha destacat l’efectivitat d’aquesta mesura. De moment, les cinc gàbies en marxa des de setembre i fins avui han permès capturar 22 senglars. Segons ha precisat, s’ubiquen en espais sensibles on els caçadors no poden organitzar batudes: és el cas d’espais naturals protegits o zones pròximes a vies de comunicació i urbanitzades.

"Tenen una molt bona efectivitat", ha subratllat Gómez, tot precisant la idea d’aplicar aquest mètode amb un criteri d’ubicació "meticulós", "molt quirúrgic", allí on es detecten indicis que els animals són presents i poder evitar que generin danys, dins d’un "ventall" de diverses mesures per fer front a la superpoblació de senglars. Els guardes posen panís com a esquer fora i dins de la gàbia: quan el senglar accedeix a l’interior acaba accionant el mecanisme que tanca la porta de cop.

Si bé el delta de l’Ebre no és un territori especialment favorable per a la presència de senglar, ha apuntat el director del parc natural, Francesc Vidal, durant els últims temps s’han detectat exemplars de forma cada cop més freqüent amb el creixement exponencial de la població a Catalunya.

"El Delta és un espai molt sensible per a determinades espècies, sobretot ocells. Molts nidifiquen al terra, els ocells marins per exemple, però també les cinegètiques, com ànecs i fotges. És un risc molt gran tenir una població de senglar alta perquè són depredadors potencials d’aquestes espècies protegides i amb un gran valor des del punt de vista de la conservació al Delta", ha reblat Vidal.

Arriben per terra i pels canals

A la zona hi arriben provinents d’espais forestals pròxims on existeixen poblacions estables o també, en diverses ocasions, arrossegats pel corrent dels canals de regadiu. S’han trobat rastres per la riba del riu o els camps de conreu. La sequera i l’escassetat d’aigua també l’haurien empès a desplaçar-se cap a nous hàbitats, entorns naturals i zones periurbanes o urbanes. En qualsevol cas, Vidal remarca la importància de poder actuar per frenar la seva expansió en aquest espai natural, en la línia que el mateix parc ja fa amb altres espècies depredadores.

Segons ha explicat Gómez, a les Terres de l’Ebre el Departament disposa de quinze gàbies trampa, entre les quals les sis en espais protegits del Delta. Algunes són cedides a societats de caçadors que les demanen o a pagesos amb conreus afectats pròxims a espais on l’activitat cinegètica està limitada.

Atesa la seva eficàcia fins aquest moment, la voluntat del Departament és poder ampliar aquesta xifra fins a les 20 o 25 gàbies al territori. Els animals capturats per la Generalitat són sacrificats i tractats com a residus. En el cas dels caçadors o pagesos, la carn pot ser destinada a autoconsum, un cop ha superades les proves sanitàries preceptives.

Insuficient densitat per a l’emergència cinegètica

De moment, ha assegurat el responsable d’Acció Climàtica, la Generalitat no preveu la possibilitat de declarar l’emergència cinegètica a les Terres de l’Ebre pels danys dels senglars, tal i com han reclamat entitats com el sindicat agrari Unió de Pagesos. Una mesura que possibilitaria que la mateixa administració intervingués directament en l’erradicació dels animals quan l’activitat dels caçadors no és suficient. Però segons Gómez, no es compleixen els requisits de densitat legals: "la llei no ens ho permet és a partir de vuit senglars per quilòmetres quadrat i aquí estem entre 2,5 i 3".

Alternativament, Gómez ha apostat per seguir explorant mesures com l’autorització de batudes nocturnes en algunes zonmes o l’ús de gàbies de majors dimensions que permetria capturar més volums de senglars. "Intentem facilitar la feina dels caçadors, que quan vegin que poden haver danys actuïn ràpid, i d’altra banda sistemes de trampes massiu", ha tancat.
CONTINGUTS RELACIONATS