El govern espanyol avançarà obres al delta de l’Ebre davant el retard de l’avaluació ambiental del Pla de Protecció

 - El govern espanyol avançarà l’execució d’obres davant el retard en la tramitació de l’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla de Protecció del delta de l’Ebre. Després de reunir-se amb el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i presidir la segona reunió de la comissió bipartida Estat-Generalitat, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat que continuaran reubicant sorres cap a espais fràgils del litoral deltaic, com el Fangar i el Trabucador, es desconstruirà el passeig de l’Arenal de l’Ampolla, s’estudiarà la reobertura de la boca nord de la desembocadura i la gestió de la finca de Bombita se cedirà a Parcs Nacionals. La comissió, que ja incorpora la Taula de Consens del Delta, es reunirà cada tres mesos.

Nou mesos després de la primera reunió de la comissió bipartida i de visitar la reposició de sorra a la barra del Trabucador, Ribera ha tornat al delta de l’Ebre amb un "Marc d’actuacions prioritàries per al delta de l’Ebre" sota el braç. Amb aquest nou instrument, el govern espanyol vol calmar els ànims d’alcaldes, regants i entitats que reclamen actuacions immediates davant l’agreujament progressiu dels efectes del canvi climàtic.

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha vist com l’Avaluació Ambiental Estratègica del seu Pla de protecció del delta de l’Ebre continua encallada als despatxos i ha posat sobre la taula actuacions complementàries, a mode d’avançament de tot allò que ha d’implementar el Pla de protecció de forma sistematitzada.

La idea era començar a executar les obres abans que es tanquessin els expedients d’atermenament de la costa impulsats pel mateix govern espanyol i que han aixecat polseguera al Delta, si bé una sentència judicial ha acabat posant en entredit la seva validesa. Ajuntaments i propietaris del Delta retreien al govern espanyol que l’actualització de la línia de costa -que amb els anys ha anat retrocedint notòriament- i el domini públic s’efectués abans d’aplicar les mesures per frenar la regressió i la subsidència.

Però l’aparent complexitat del tràmit ambiental continua retardant la posada en marxa d’un pla que es va presentar oficialment al febrer de 2021 i continua sense concreció pràctica sobre el terreny. Així ho ha reconegut la mateixa ministra: "des d’un primer moment, en gran mesura per una visió integral responsable dels actors locals, es va posar de manifest que era molt difícil pensar de fer una avaluació ambiental d’actuacions puntuals al litoral si no es tenia en compte l’avaluació ambiental estratègica del conjunt dels grans ecosistemes que interactuen aquí, el fluvial i el litoral, i la seva incidència en diferents activitats que s’hi desenvolupen".

Això, ha abundat, suposarà haver d’estudiar diferents alternatives detallades als projectes que es plantegen. Principalment, els moviments de sorres i l’aportació de sediments. Aquests són dos dels eixos principals d’aquest marc complementari. Ribera ha insistit que, un cop finalitzada definitivament la descontaminació de l’embassament de Flix poden començar els assajos d’arrossegament de sediments retinguts, així com la necessitat de treballar plans d’inundació de la zona baixa i "programes de preparació davant el risc de sequera", per evitar limitacions al regadiu durant aquests episodis.

Reobrir la gola nord

La ministra ha certificat també que es mantindran les actuacions al litoral amb nous moviments de sorres la pròxima tardor per reforçar els espais més fràgils, com el Fangar i el Trabucador, on "es perd de forma constant". També ha posat sobre la taula l’estudi sobre la reobertura de la coneguda com a "gola nord" de l’Ebre, el braç del riu que antigament desembocava cap a Llevant i que va quedar obstruït entre les illes de Buda i Sant Antoni. La idea és valorar si la reobertura permetria una distribució sedimentària més favorable per ajudar a mantenir la morfologia deltaica.

També s’han incorporat com a actuacions complementàries que s’executaran abans del Pla de protecció la desconstrucció i renaturalització del passeig marítim de l’Arenal, a l’Ampolla, que va quedar greument afectat arran del temporal Gloria i no s’ha recuperat. També la reordenació del frontal marítim del nucli d’Eucaliptus, al terme municipal d’Amposta.

En l’àmbit de la biodiversitat, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha previst també implementar un programa d’erradicació d’espècies invasores del tram final del riu, específicament el caragol maçana i el jacint d’aigua.

També se cedirà la gestió de la finca de Bombita, actualment a càrrec de Costes, a l’organisme autònom de parcs nacionals, que podrà assumir directament o via conveni un projecte per revaloritzar l’espai dins del terme municipal de Deltebre. En aquest context, Ribera ha apostat per la col·laboració i participació dels agents locals en aquest tipus de projectes i en qüestions generals de governança de l’espai natural.

Per la seva banda, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha reiterat la necessitat de seguir implementat l’Estratègia Delta de la Generalitat amb actuacions com les guardes de les basses i les badies per frenar l’entrada de l’aigua del mar a les basses i els arrossars.

El conseller ha celebrat que l’acord per reunir la comissió bipartida cada tres mesos amb l’objectiu de fer seguiment de les actuacions. Ha demanat seguir treballant conjuntament i ha remarcat la coincidència de criteris –"potser no els tempos", ha precisat- per fer possibles solucions basades en la "natura" per a protegir els ecosistemes del Delta.

Moure la dessaladora de Cunit

Al final de les reunions, que han tingut lloc a l’edifici del Sindicat d’Amposta, la ministra ha saludat una delegació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) que havia acudit al lloc. Els representants del moviment antitransvasament han mostrat, novament, la seva preocupació per la possibilitat que una interconnexió de xarxes a partir de la dessaladora de Cunit permeti obrir la porta de l’aigua de l’Ebre a nord i sud.

Per això han demanat que es mogui aquest equipament uns 60 quilòmetres cap al nord. La demanda, però, no ha trobat resposta. "La Generalitat diu que no és competència seva. I la directora general de l’Aigua ens diu que és competència de la Generalitat. Algú ha de ser competent, perquè és una obra molt important i per a nosaltres suposa un perill de transvasar l’Ebre de forma encoberta cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. I si ho aconsegueixen, després vindrà transasvar-lo cap al sud. Això no acaba aquí i per això volem tallar-ho des del principi", ha explicat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

Condemna a l’Estat pels nitrats a l’aigua

La ministra ha valorat també la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que condemna l’Estat espanyol per incompliment de la directiva europea referent a la protecció de les aigües davant la contaminació per nitrats procedents de les activitats agrícoles i ramaderes. "Esperàvem aquesta sentència condemnatòria. Fa anys que treballem per desplegar una resposta per reduir la contaminació per nitrats dels nostres aqüífers", ha assegurat.

Ribera s’ha compromès a respondre els requeriments i a emprendre accions per reduir "dràsticament" aquesta contaminació a curt termini. La ministra ha indicat que s’han activat mesures com la declaració de risc de diverses masses d’aigua i la implementació, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, de mesures que introdueixin millors pràctiques al sector primari, incloses inversions incloses als plans de renovació. També ha demanat a les comunitats autònomes amb competències que facin seguiment de la qüestió.