L’EXPOSICIÓ "ART PRIMER. ARTISTES DE LA PREHISTÒRIA" OMPLE L’ESTIU I LA TARDOR AL MUSEU DE LES TERRES DE L’EBRE

L’EXPOSICIÓ "ART PRIMER. ARTISTES DE LA PREHISTÒRIA" OMPLE

L’ESTIU I LA TARDOR AL MUSEU DE LES TERRES DE L’EBRE

L’exposició proposa un viatge al passat, a la descoberta dels orígens de

l’art, a través de l’extraordinària col·lecció de calcs i reproduccions de

pintures rupestres prehistòriques del Museu d’Arqueologia de

Catalunya. Aborda el tema dels orígens de l’art, fent un èmfasi especial

en l’aparició i les característiques de l’art rupestre llevantí, una de les

expressions artístiques prehistòriques més originals sorgides, tant a

Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, ara fa més de

7000 anys.

L’exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria" s’obrirà al públic al Museu de

les Terres de l’Ebre aquest divendres 22 de juliol i es podrà visitar fins al 13 de

novembre de 2022. L’exposició ha estat produïda pel Museu d’Arqueologia de

Catalunya, amb el suport de l’Arqueoxarxa, com a cloenda del 20è aniversari

de la declaració de l’art rupestre de la façana mediterrània peninsular com a

patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO.

L’exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria", comissariada per Inés

Domingo, Antoni Palomo i Àngels Casanovas, presenta una excepcional

selecció de calcs i reproduccions d’art prehistòric, de diferents períodes i

procedències, que conserva el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Els

cals, concretament, són obres originals que il·lustren alguns dels primers

grans descobriments de l’art llevantí i també d’art paleolític, tant a Catalunya

com a la resta de l’estat. Aquestes obres amaguen els esforços de

prehistoriadors, dibuixants i artistes com Henri Breuil (1877-1961), Josep

Colominas (1883-1958), Joan Vila (1890-1947), Josep Tersol (1879-1961),

Francisco Benítez Mellado (1883-1962) o Antoni Bregante (1933), per

immortalitzar les troballes de les balmes i coves, i compartir-les amb la

societat i amb la comunitat científica nacional i internacional. Destaquen els

calcs de la Cueva del Castillo (Cantàbria), i de diversos jaciments llevantins

catalans i valencians, com el Cogul o la Valltorta.

L’exposició presenta el relat en una introducció i cinc àmbits temàtics, que

tracten de:

1. Els orígens de l’art. Els nostres avantpassats africans ja dibuixaven sobre

colorants i recipients fa entre 100 i 60.000 anys.

2. L’art paleolític. L’art dels animals: Ara fa entre 40.000/35.000 i 11.700

anys, coves profundes, abrics i roques a l’aire lliure van fer de llenços a

dibuixos, gravats i pintures d’animals.

3. L’art llevantí. L’art de les persones: Als inicis de l’era postglacial la façana

mediterrània peninsular esdevé l’escenari de l’art llevantí. Els humans es

converteixen en protagonistes d’escenes.

4. L’art de documentar l’art. Els primers grans descobriments d’art llevantí i

com es van donar a conèixer a la societat.

5. La Ruta de l’Art Rupestre, patrimoni mundial de la UNESCO:

Commemoració de la inclusió al llistat de patrimoni de la UNESCO el 1998.

L’art rupestre llevantí de la façana mediterrània de la península Ibèrica és la

concentració de jaciments més gran d’Europa.

L’exposició, d’estètica contemporània i innovadora, ofereix nombrosos

recursos museogràfics: calcs d’algunes les pintures rupestres, rèpliques de

peces arqueològiques emblemàtiques, audiovisuals que mostren escenes

animades de la prehistòria, reproduccions de processos tecnològics, etc. Així

mateix, el tractament de l’exposició integra una mirada de gènere al seu

discurs: la contribució de la dona en la creació artística a la prehistòria.

L’exposició s’emmarca en la línia de col·laboració que manté el MAC amb el

Museu de les Terres de l’Ebre, que ha col·laborat en la mostra amb la

incorporació d’activitats complementàries que contribuiran a la difusió i

coneixement de les magnífiques representacions d’aquest patrimoni artístic i

cultural que es conserven les Terres de l’Ebre, procedents dels municipis

d’Ulldecona, Mas de Barberans, Tivissa, Rasquera, Freginals, l’Ametlla de

Mar i el Perelló, entre d’altres