L’esturió torna a nedar pel riu Ebre mig segle després

 - Una quarantena d’esturions neda ja Ebre avall. Feia més de mig segle que l’espècie ancestral s’havia extingit al riu. Els depredadors i sobretot els obstacles dels assuts i les preses que es van anar construint van ser una barrera i un fre a la reproducció d’aquests peixos migradors. Els nous exemplars han vingut de França i han estat uns vint dies aclimatant-se al centre aqüícola de l’IRTA de la Ràpita (Montsià). La soltada s’ha fet la platja fluvial de Tivenys (Baix Ebre) davant una gran expectació. Després de créixer al litoral deltaic, tornaran en quinze anys riu amunt, a reproduir-se. "És un dia històric per a les Terres de l’Ebre, per al riu i per al projecte MigratoEbre", ha remarcat la directora de l’IDECE, Norma Pujol.

Passades les deu del matí arribaven a la platja fluvial de Tivenys, dins d’un contenidor, els 44 exemplars d’esturions europeus. Van ser traslladats l’1 de desembre a la Ràpita des del centre experimental de l’INRAE (l’Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l’Environnement et l’Agriculture) de Saint Seurin-sur-l’Isle (Nova Aquitània, França).

Tenen un any i mig de vida i fan poc més de vint centímetres. Els últims dies els han aclimatat al centre de l’IRTA, i els han col·locat els xips d’ultrasons per fer-ne el seguiment, que faciliten també els sensors que estan instal·lats al riu Ebre. Des de mitjan segle XX, no quedaven esturions al riu Ebre.

Dins de cubells d’aigua, els tècnics de diferents entitats col·laboradores del Life MigratEbre, els han anat alliberant en petits grups al riu, on han marxat de seguida riu avall. Com ha detallat el coordinador científic del projecte, Marc Ordeix, "si sobreviuen a la dura vida del riu", aquests peixos poden arribar a mesurar uns dos metres, pesar un centenar de quilos i viure cent anys o més. "Tenen una vida de l’estil de l’espècie humana. No es reprodueixen fins als 15 o 16 anys", ha apuntat el científic.

Tornaran en 15 anys

La previsió és que es quedin uns anys, dos o tres, al tram baix de l’Ebre, entre Tortosa i Deltebre. Després faran alguna intrusió al mar on es quedaran a viure una dècada, sempre dins de la plataforma continental, a cinquanta o cent metres de la costa. Quan comenci l’etapa reproductora, tornaran del mar al riu. "Trobaran prou aliment per subsistir a l’Ebre, fet que permetre que centenars de parelles que es puguin reproduir, tant a la zona de l’assut de Xerta-Tivenys com riu amunt, gràcies a la rampa que l’IDECE també ha començat a construir.

L’última barrera

"La culminació" del MigratoEbre arribarà amb la construcció de la rampa de peixos que s’ha començat a construir, fa dues setmanes, a l’assut de Xerta-Tivenys. D’aquesta manera es "garantirà la connectivitat ecològica del riu" per facilitar la reproducció de les espècies migradores com l’esturió, però també la llamprea o la saboga, o altres com el llissal o el barb que necessiten anar riu amunt per reproduir-se. L’anguila, per exemple, té només un 5% de població en comparació a fa trenta anys, a causa de les dificultats de reproduir-se al riu.