Amposta commemora els 250 anys de l’església de l’Assumpció amb un sopar popular i una missa presidida pel bisbe

Amposta commemora els 250 anys de l’església Parroquial de Santa Maria o de l’Assumpció, la més antiga de la ciutat. Una efemèride que va més enllà de l’àmbit religiós per endinsar-se en la història social i cultural ampostines. El temple ha estat, des de la signatura del projecte de construcció el 1776, un referent per a generacions senceres. Els actes de commemoració s’iniciaran aquest cap de setmana amb un sopar popular amb més de 500 persones inscrites i una missa concelebrada pel bisbe de la Diòcesi.

La celebració, que s’allargarà durant tot l’any, vol posar de relleu el paper de la institució no només com a centre espiritual, sinó també educatiu i social. Ramon Font, el rector de la parròquia, explica la rellevància d’aquesta fita: "Estem celebrant els 250 anys de la construcció d’aquest temple parroquial. És un edifici emblemàtic de la ciutat d’Amposta (...) ha estat clar tot un referent per la vida religiosa i també social i educatiu. No tan sols s’ha donat una resposta des del punt de vista religiós i espiritual, sinó també cultural."

En l’àmbit educatiu, la influència de la parròquia es va fer palesa amb la creació de l’escola dels Germans a mitjans del segle passat i la presència de les germanes Carmelites Missioneres Teresianes, actives des de principis del segle XX fins a l’actualitat.

L’Església va iniciar la seva construcció el 1776, amb pedra procedent de la pedrera de la Carrova, com a principal material constructiu. De planta rectangular, consta d’una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i àbsis semicirculars. A la façana principal destaquen els dos cossos prismàtics que la flanquegen, ornamentats amb motius florals i geomètrics als acabaments, dels que ressalta la torre-campanar de la dreta. La porta central és molt senzilla, i es troba coronada per un frontó, on apareix la creu hospitalera, símbol de l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que havia estat instal·lada al Castell d’Amposta.

Però la història d’aquest edifici no ha estat lliure d’entrebancs. La construcció, que va comptar amb l’arquitecte Mulet en els seus primers plànols —responsable també de parts de la Catedral de Lleida i la de Tortosa—, es va veure interrompuda per períodes de fam, pandèmies i, sobretot, per les guerres. La Guerra del Francès i la Segona Guerra Carlina van deixar l’edifici pràcticament en ruïnes fins que, cap al 1860, es va poder recuperar plenament per al culte.

Davant les dificultats econòmiques de l’època, el projecte original es va haver de reduir, donant lloc a l’estil corinti d’una sola nau que coneixem avui dia. Més enllà de la pedra, però, hi ha la tasca humanitària. La parròquia ha estat un punt d’acollida vital per als fluxos migratoris dels anys 50 i 60 i manté projectes la casa d’acollida, que ofereix àpats i allotjament a persones necessitades. En este sentit, el rector ha explicat que "la parròquia també ha fet una casa de cara a transeünts, de cara a gent que va de pas o gent necessitada que cada dia anem distribuint dinars d’una forma gratuïta (...) i sobretot no oblidéssim la labor social com és l’acollida que sempre ha fet a tots els fluxes migratoris, no tan sols en el present, sinó els anys 60 o 50, o a principis del segle XX, quan Amposta va créixer de valent."

L’Ajuntament d’Amposta s’ha sumat activament a aquesta celebració, reconeixent que "el temple forma part del patrimoni ciutadà, independentment de les creences individuals, perquè ha estat un centre d’activitat cultural important", tal com ha apuntat la regidora de Cultura Inés Martí.

Els actes centrals d’aquest cap de setmana inclouen un sopar comunitari aquest divendres, com a gest d’agraïment a les institucions que van fer possible el temple: l’Ajuntament, l’Orde de Malta i el Bisbat. El punt culminant serà diumenge amb una missa solemne presidida pel Bisbe i la participació de la Coral de la Lira, que estrenarà una peça composta per a l’ocasió.

Un any de celebracions per recordar que, durant dos segles i mig, aquest edifici ha estat el cor on els ampostins han celebrat els naixements, les unions i també els comiats.